FINANCES SOSTENIBLES

El clima pren l’agenda de la banca espanyola

Les grans entitats fan seva la lluita contra l’emergència mediambiental

El sector vols ser menys contaminant i fins i tot arribar a emissions zero

El clima pren l’agenda de la banca espanyola
3
Es llegeix en minuts
Marta Gracia
Marta Gracia

Redactora del suplement 'actius'

ver +

Més de la meitat de la població mundial reconeix que el canvi climàtic és una emergència, segons l’enquesta climàtica de les Nacions Unides People’s Climate Vote. Per això, no és estrany que la majoria dels sectors econòmics estiguin treballant per combatre’l. I el financer no n’és una excepció. De fet, els sis grans bancs espanyols tenen una estratègia marcada sobre com ser menys contaminants i fins i tot arribar a ser emissions zero en carboni. 

Aquestes línies van des de comercialitzar productes financers sostenibles fins a mesures més específiques, com que l’energia utilitzada per les oficines de tots els bancs sigui renovable. Una cosa que, per ara, només han aconseguit comptades entitats.

Bankinter, per exemple, va anunciar que és neutra en carboni des del juny del 2020 a les seves instal·lacions d’Espanya, Portugal i Luxemburg. Segons expliquen a l’entitat, aquesta gran fita ha sigut possible per la compensació de les emissions directes a través de la plataforma CeroCO2 d’ECODES; i perquè l’energia elèctrica consumida a les seves oficines prové de fonts verdes. També tenen un pla de Gestió Ambiental a CaixaBank, posat en marxa el 2019 i amb validesa fins al 2021. El seu objectiu és reduir les emissions de CO2 de la seva activitat i compensar aquelles que no s’hagin pogut evitar. En el període 2009-2019 han aconseguit una reducció del 80% en les emissions de CO i asseguren que són una entitat neutra en carboni des del 2018

Més finançament ‘verd’

«La banca espanyola està fent els deures imposats pel Pacte Verd Europeu», puntualitza Beatriz Fernández, membre d’Economistes sense Fronteres i professora del Departament d’Economia i Direcció d’Empreses de la Universitat d’Alcalá. 

Això sí, Fernández matisa que la principal actuació és el disseny i comercialització de vehicles d’inversió socialment responsable (ISR) que permeti als inversors canalitzar els seus fons cap a aquelles empreses amb un menor impacte sobre el canvi climàtic. Més enllà d’això, encara hi ha passos importants per fer en la carrera per aconseguir una activitat bancària més sostenible.

Antonio Ballabriga, director global de negoci sostenible de BBVA, afirma que fa uns anys la sostenibilitat i el medi ambient eren una branca més, però «des del 2019 és un tema nuclear en el nostre procés estratègic». 

En concret, una de les potes més importants per als bancs espanyols és el finançament verd. El Banco Santander ha mobilitzat 120.000 milions d’euros fins al 2025 per promoure la transició energètica. Per la seva banda, el compromís del BBVA és de 100.000 milions d’euros fins al 2025. A més, aquest últim compta amb línies vermelles, com la de no finançar projectes relacionats amb carbó. Una línia que no es traspassarà ni tan sols en països com Turquia, on el BBVA té molta presència i que depèn molt d’aquesta matèria primera.

Però, malgrat que la lluita contra el canvi climàtic ocupa ara un lloc destacat a l’agenda bancària, Federico Gómez, director de sostenibilitat del Grup Santander, reconeix que encara tenen molts reptes com «ser capaços de mesurar millor l’impacte del nostre finançament i que el nostre negoci sigui compatible amb la cura del medi ambient». 

De fet, per potenciar l’avanç cap a una economia descarbonitzada, els bancs s’haurien de replantejar l’activitat de crèdit en conjunt: «seria necessari que les decisions de crèdit també contemplessin l’acompliment i impacte sobre el canvi climàtic de totes les empreses o projectes a finançar», considera Beatriz Fernández. I posa un exemple d’això: aplicar un cost més gran, penalitzant el tipus d’interès, a aquells projectes amb més riscos ambientals. 

Acompanyar el client

Més enllà dels vehicles d’inversió ISR, hi ha altres mostres de la tasca que desenvolupen les entitats en el foment de la sostenibilitat entre els seus clients. Per exemple, el préstec comercialitzat per Bankia que compta amb condicions especials per finançar les compres de productes sostenibles: comprar nous electrodomèstics que siguin de baix consum; adquirir un vehicle híbrid, elèctric o bé propulsat amb combustibles alternatius; o realitzar qualsevol reforma a casa que permeti millorar la seva eficiència energètica.

Notícies relacionades

També es pot esmentar l’augment d’oferta en la comercialització d’hipoteques verdes, que ja ofereixen tant Bankia com BBVA, Santander, Liberbank o Triodos. Un producte que compleix una doble funció: finançar amb millors condicions la compra de vivendes i alhora fomentar la seva construcció.

Banc Sabadell, per la seva banda, va crear un nou Pla de finances sostenibles el 2020 amb l’objectiu d’establir les noves bases organitzatives i els nous models d’anàlisi i gestió. En aquest pla es marquen com a metes acompanyar els clients en la transició cap a una economia sostenible i facilitar als inversors la seva contribució a la sostenibilitat.