Les mans ja no són d’obra

Però el desajust en aquests equilibris ja s’havia detectat des d’un any abans de l’esclat de la crisi sanitària, que, com en molts altres aspectes, només ha actuat com a catalizadora d’aquest procés i no com causa. En qualsevol cas, que un país amb el 4% d’atur com Alemanya tingui dificultats per trobar camioners no sorprèn tant com que això es repliqui en una autonomia amb una població activa de tot just 2,5 milions de persones i un atur que supera el 16%, com és el cas de la valenciana.

Per això, la gran incògnita que continua sense resoldre’s són els motius que condueixen a aquesta situació. El secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, parla d’una conjunció de factors: les noves generacions fugen d’aquests llocs de treball per la duresa que comporten, perquè van ser els que van patir amb més cruesa l’esclat de la bombolla immobiliària i perquè no ‘parlen’ el seu idioma, més tecnològic i visual. En definitiva, que són llocs de treball que han deixat de ser sexis per als joves malgrat que prometin sous relativament dignes (una cosa que discuteixen els sindicats).

La teoria de Nomdedéu es recolza sobre tres potes principals. D’una banda, el «desconeixement» d’aquestes feines. «Es mantenen en l’imaginari col·lectiu com a molt precaris i durs, quan avui són més tècnics i exigents físicament», apunta.

A més, el màxim responsable d’Ocupació planteja l’existència d’una mena de trauma que es manté en la memòria col·lectiva des de la crisi del 2008. «A una part de la societat li vam dir que hi havia diners fàcils a la construcció i avui dia encara arrosseguen un deute per un BMW que van haver de vendre. I els germans o fills d’aquestes persones que es van quedar al carrer són els que no volen entrar en aquests sectors. Fa molt poc temps d’això i la por segueix viva», reflexiona.

La tercera raó és que hi ha una bretxa entre la formació que reben els estudiants i el que requereix l’«economia real». És a dir, les empreses. «És urgent adequar l’oferta formativa i connectar el professorat amb les necessitats reals del món laboral», defensa abans de citar-ne dos exemples.

Un va tenir lloc a la fàbrica de Stadler, fabricant de trens amb seu a Albuixec i que estava contractant soldadors a Conca. Al posar-se en contacte amb la companyia, explica, van descobrir que en aquesta ciutat hi ha una àmplia tradició de soldadura per a camions, una tècnica que comparteix molts aspectes amb els trens, per la qual cosa la formació era més senzilla. Des d’aleshores, Labora va organitzar un curs per a aquest tipus de soldadures.

El segon episodi es va produir a Castelló. Les ceràmiques de la zona són punteres en tecnologia i van començar a patir una escassetat de treballadors quan van incorporar la impressió per injecció, ja que la mà d’obra no coneixia aquesta tècnica. El problema era el preu, eren massa cares per a l’Administració. Així, van firmar un acord amb diverses companyies perquè aquestes els prestessin alguns models i, a canvi, Labora formés futurs treballadors.

Els sindicats, tot i que coincideixen en la multicausalitat, manegen teories més crues. Segons asseguren des de CCOO-PV, els salaris que es repartien al sector de la construcció el 2008 «no tenen res a veure» amb els actuals. A més, destaquen que en aquestes vacants juga un paper important les «xarxes» que proporcionen tant l’Estat com les mateixes famílies. «No volen acceptar segons quines coses si no és qüestió de pura supervivència», afegeixen les fonts, que ho lliguen amb la «molta» economia submergida que encara hi ha en sectors com l’hostaleria.

Notícies relacionades

L’èxode dels cambrers

Tres milions de títols busquen treballador sense estudis

Per això, reclamen una activitat més gran de l’Observatori Valencià del Treball Decent, que es va llançar per fixar polítiques públiques que «fessin més atractives les ofertes de Labora», però que amb prou feines ha quallat. «La intermediació fallida dels serveis públics entre aturats i empreses és en la base del creixement de plataformes com Infojobs», denuncien les fonts sindicals.

Més enllà d’aquests sectors manufacturers n’hi ha altres que també s’estan buidant. Especialment greu és el del transport. El secretari general de la patronal valenciana (Fvet), Carlos García, assegura que a tot Espanya es necessiten 15.000 conductors. Coincideix que ni sous de 2.500 euros al mes, com ofereix Alemanya, atrauen els joves a una ocupació «dura i on és difícil conciliar», cosa que «obliga els empresaris a replantejar-ne les condicions, no només el salari». Però García critica també la «barrera d’entrada» que suposa el cost del carnet i la capacitació, que ronda els 6.000 euros.