Start-ups

FoodStories: ser cuiner sense malgastar ni un aliment

  • L’empresa emergent es va llançar el setembre a Madrid i gràcies a la gran acollida, salta a Barcelona amb les mateixes perspectives

FoodStories: ser cuiner sense malgastar ni un aliment
Es llegeix en minuts
Marta Gracia
Marta Gracia

Redactora del suplement 'actius'

ver +

La pandèmia ha convertit molta gent en uns petits cuiners, fins i tot algun pot ser ja tot un expert dels fogons. No obstant, encara no controlen el desaprofitament d’aliments. Segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Phuma), el 17% del menjar disponible per als consumidors acaba a les escombraries de les llars, els comerços, els restaurants i altres serveis d’alimentació. En concret, al voltant de 931 milions de tones d’aliments van acabar malgastant-se al món el 2019, sense comptar les pèrdues generades durant la producció i transport.

 Per poder frenar aquestes xifres va néixer FoodStories, un ‘ecommerce’ d’alimentació saludable perquè l’usuari cuini sense malgastar aliments. I ¿com ho fa? Envia només la quantitat exacta que necessita la recepta, ni un gram més ni un gram menys. A FoodStories ve tot en la seva justa mesura: «si la recepta et demana 100 grams de formatge, al paquet hi haurà 100 grams de formatge, si són 200 grams d’arròs et venen aquests 200. Així, quan un acaba de cuinar la recepta no ha sobrat res», explica Emilio Viguera, cofundador i director general de FoodStories.

 L’objectiu és proposar a l’usuari una manera diferent de fer la compra: «En comptes d’anar al súper, agafar els ingredients i veure després què fer, nosaltres li proposem que pensi què vol menjar i així comprar per recepta». El client de FoodStories navega per la seva web i escull el plat que li ve de gust i el nombre de comensals; una vegada feta la comanda li arribaran al seu domicili els ingredients i la recepta pas a pas perquè pugui cuinar-lo. A més, FoodStories no només lluita contra el desaprofitament d’aliments sinó també amb l’empremta de carboni, ja que el ‘packaging’ és reciclat i reciclable i els aliments es produeixen el més a prop possible del lloc de consum.

 També són receptes saludables supervisades per la nutricionista Elisa Blázquez. Per triar els plats, l’usuari pot escollir entre els filtres per personalitzar els seus gustos i hàbits. El consumidor rebrà uns ‘meal kits’, que són els pots amb els ingredients, que han de guardar, ja que en la següent comanda en rebran uns de nous, però hauran de tornar els primers, pels quals hauran pagat una fiança. Quan FoodStories rep aquests kits, es comptabilitzen, es torna la fiança, s’higienitzen i tornen a l’estoc per ser utilitzats.

 Per Barcelona

 El projecte es va llançar el setembre a Madrid i ha tingut «molt bona acollida». Viguera assegura que han crescut molt i han tingut molt bon ‘feedback’, «per això ens hem atrevit a saltar a Barcelona», on esperen tenir la mateixa rebuda que a la capital. «El nostre negoci és un model de creixement ciutat per ciutat», apunta el cofundador.

 Però tot i que ara tinguin el cap a la ciutat comtal, ja tenen un ull posat a la pròxima ciutat, que esperen que sigui París. «És una ciutat que coneixem bé, hem viscut allà i és un mercat madur», explica Emilio Viguera. Tal com explica, el consumidor francès és «molt compromès» amb tots els temes de sostenibilitat i li agrada molt el producte de qualitat. Coneixen que ja hi ha alguns competidors, però confien en la seva aposta de valor perquè «és difícilment replicable, ja que posaria potes enlaire el seu model operatiu».

 Després de París, si tot va bé, l’expansió seria a nivell europeu per altres capitals: Lisboa, Milà i ja després seria fer el pas a Amèrica Llatina, «que pensem que té molt potencial i una empresa espanyola pot créixer molt bé».

 Difícil tasca la de llançar el negoci en pandèmia

Tot i que FoodStories es va posar en marxa al setembre, va començar a provar-se al març del 2020, no en un mercat obert, però ja van començar a operar com a negoci amb comandes reals. «Ens va donar temps a funcionar una setmana i a la següent ens van tancar», recorda Viguera. Al principi, va ser «una clatellada», però de seguida van veure una oportunitat perquè la gent es va abocar en les cuines. «Vam aconseguir posar en marxa tots els protocols per poder operar en el món Covid i vam veure una demanda brutal en el primer confinament», assegura.

No obstant, reconeix que la desescalada, quan la gent va començar a sortir més, es va notar l’efecte contrari. «Ens ha beneficiat en certs moments i ens ha perjudicat en d’altres, és un entorn molt canviant», explica el cofundador. I encara ho continua sent, perquè afirma que quan hi ha tancaments perimetrals es nota que puja la demanda. «Com tota empresa emergent ens hem anat adaptant», comenta.

Notícies relacionades

 Parella jove, el perfil més típic

 El perfil més típic és el de parella jove d’entre 30 i 45 anys, treballadors, amb poder adquisitiu alt i que els agrada cuidar-se. També hi ha gent de totes edats que aposten per les receptes saludables i gent conscienciada amb el medi ambient. Però hi ha un perfil que els ha sorprès que és el de parella gran, gent jubilada, que es preocupa per la seva salut i que porta tota la vida cuinant el mateix. «Els encaixa molt bé les receptes saludables, coses diferents, i no han de sortir de casa per fer la compra. És un combo molt bo», apunta Emilio Viguera.