Naomi Riu: «No ens cauen els anells per vendre hotels»

La directiva de RIU, després d’estudiar Administració i Direcció d’Empreses a Barcelona, va estar formant-se en el departament de Planificació Financera de CaixaBank i va treballar dos anys a Madrid en PwC, mentre va fer un màster en Auditoria i Comptabilitat. Després que el 2019 voregessin els cinc milions de clients, el primer any de la pandèmia van estar «tres mesos completament aturats, amb cent hotels tancats», en un exercici que es va saldar amb 2,3 milions d’hostes. RIU no ha faltat en el rescat del seu soci, el turoperador alemany TUI.

¿El sostre de vidre amb les segones i terceres generacions (en el seu cas la quarta) dirigint el negoci ja està trencat al sector turístic?

En el cas de la nostra empresa familiar està completament trencat. El Luis i la Carmen, els dos consellers delegats, cobraven el mateix fins fa un any, quan la Carmen va decidir baixar-se el sou. A RIU paguem el que val la persona. Ara treballem cinc membres de la quarta generació i qui més cobra és qui té més responsabilitats, en aquest cas el meu cosí Joan (fill de la Carmen) i jo la segona. Els meus germans (Luis i Roberto), que amb la pandèmia van venir a Mallorca i ara estan aprenent directament del meu pare, no tenen la mateixa responsabilitat. Aquest sostre està trencat. El meu salari va ser el mateix que el del Joan, tenint en compte la inflació.

¿Després d’haver perdut més de la meitat dels clients i el 60 % de la facturació el 2020, amb unes vendes brutes de 826 milions d’euros, com estan retallant despeses?

Això em toca a mi, soc la dolenta de la pel·lícula. Espero que això acabi aviat. Partíem d’una situació financera molt sanejada i la continuem tenint. És el que ens ha fet capaços de portar-ho d’una forma controlada perquè a RIU des de sempre s’han estudiat minuciosament les despeses. La meitat de la feina ja la teníem feta. ¿Què vam fer addicional? Doncs que abans pagàvem a trenta dies, en general, i ara ho hem ajornat a seixanta o noranta dies, també els pagaments d’impostos, i hem hagut d’acollir-nos a un ERTE. Els salaris els hem deixat igual. Aquestes han sigut les mesures més dures. I tot passa per mi per veure si es paga o no. El departament d’Obres era el que més invertia, i he consensuat amb el meu pare un límit per obra i per mes, i s’han d’ajustar per portar un control, abans no ho controlava Finances. En cas que es passin, que no ho han fet, els ho restaré del mes següent [riu].

¿Quants treballadors tenen en erto?

A Espanya hi ha 3.660 treballadors, sense comptar els 900 fixos discontinus que van tenir una prestació extraordinària. Al 100 % d’erto n’hi ha 1.664, perquè els hotels estan tancats, 380 persones estan al 80 %, bàsicament són els de serveis centrals. I 1.611 més estan treballant, també en el manteniment dels establiments.

¿Com els condicionen les pèrdues històriques i el deute de TUI, el seu soci i proveïdor principal de clients?

En una de les nostres empreses té el 49 % i en una altra el 50 % i nosaltres tenim, arrodonint, el 3,6 % de TUI. S’ha de partir de la base que amb aquesta crisi tothom està afectat. Ha sigut un desastre, ningú ho podia veure venir, i tots ens hem hagut d’endeutar de més. L’activitat del turisme s’ha vist paralitzada per complet. Nosaltres vam estar tres mesos completament aturats, amb 100 hotels tancats, després vam anar obrint gradualment fins al desembre, i després la tendència ha sigut tornar a tancar. Ho estem vivint tots: turoperadors, OTA (agència online, per la sigla en anglès), empreses d’aviació, hotelers... TUI ho superarà. Òbviament és un monstre de companyia i cotitza, per tant, està molt més exposada. El que ha fet el Govern alemany, rescatant-la per tercera vegada, demostra la confiança que hi té. Nosaltres també hem anat a l’ampliació de capital per continuar mantenint el nostre percentatge i si ho hem fet és perquè sabem que ressorgiran, si no seria llençar diners.

No contemplen la seva caiguda...

No. Sí que veiem que ha de fer moltíssims canvis interns, que possiblement no serà a curt o mitjà termini tan fort com ho ha sigut en els últims anys, però al llarg del temps i canviant la seva manera de treballar, reduint costos, tornarà a ser la que era abans. La relació que tenim és de fa anys, és un soci estratègic i ens hem beneficiat mútuament. És el nostre turoperador principal, que ens omple els hotels en diferents països –a Espanya depenem completament de TUI, a Cap Verd, també–, però continuem treballant amb altres, agències de viatge i OTA, i a l’altre costat del bassal, el Carib, no depenem tant d’ells, sinó d’altres turoperadors.

¿Tant és Carmen com Luis Riu?

Completament, hi ha dos consellers delegats, tots dos amb el mateix pes, portant diferents departaments. Es tenen un gran respecte. No per ser dona o ser home tens més possibilitats, ve condicionat perquè som una empresa internacional. Es valora el perfil professional. Hi ha cambrers de pis, per exemple. Fa anys sí que es veia que el sector del turisme era més d’homes, però ha canviat. Segons xifres del 2019, el 56% de la nostra plantilla eren homes i la resta dones. Cada any s’incrementa el nombre de directives, no és igualitari perquè ha resultat així.

El turisme ha sigut un sector feminitzat en la base, ¿faltava el salt en els càrrecs directius?

S’ha anat incrementat el nombre de dones directives. No tenim un sistema de quotes. Al departament de Tresoreria d’Espanya som vuit dones i dos homes. I al Corporatiu de report als accionistes, hi ha dos homes i tres dones. Un altre exemple, la directora d’Administració d’Obres és una dona. Es valora la professionalitat.

¿Com l’ha marcat la figura de Carmen Riu, la líder turística espanyola més important?

Sí que ho és. M’ha marcat tant a mi com als meus cosins i els meus germans, des de petita ha sigut el meu referent, l’he idolatrat. Aspiro a ser com a mínim igual que ella i aquesta aspiració ja és difícil. M’enorgulleix saber que no només és la meva cap, sinó també la meva tia. El meu pare també és un referent però al llarg del temps i canviant la seva manera de treballar, reduint costos, tornarà a ser el que era abans. La relació que tenim és de fa anys, és un soci estratègic i ens hem beneficiat mútuament. És el nostre turoperador principal, que ens omple els hotels en diferents països –a Espanya depenem completament de TUI, a Cap Verd, també–, però continuem treballant amb altres, agències de viatge i OTA, i a l’altre costat del bassal, el Carib, no depenem tant d’ells, sinó d’altres turoperadors.

Tenen a la venda tres hotels a Lanzarote, Madeira i Panamà. ¿Entra en els seus plans aprofitar les oportunitats del mercat per comprar?

Som una empresa patrimonialista, ens agrada tenir els hotels en propietat. Ens agrada construir-los des de zero. Però amb el mercat en ebullició, òbviament s’està veient moltíssim moviment, no només en el turisme, també en el sector bancari, i hi està havent fusions i adquisicions. No hem posat el cartell d’en venda, però sí hem escoltat ofertes i estem disposats a vendre hotels. I no per això ens cauen els anells. Si es venen no és per una qüestió de liquiditat, si ho fos, no tindríem cap problema. Per a nosaltres és prioritari que l’empresa es mantingui. Simplement ens han sortit ofertes interessants i les estem valorant.

¿Quina és la seva prioritat ara per ara?

Reformar hotels i acabar de construir els que vam començar el 2019 i el 2020, com el segon de Nova York; ja hem acabat el sisè de Cap Verd, estem amb el de Toronto, tots ells començats des de zero. En plena pandèmia també hem reformat hotels. Si estigués a la venda un que considerem una gran oportunitat per a RIU no descartaria comprar-lo, però la prioritat és passar aquest temporal sense posar res en risc.

¿Es decanten per algun mercat en concret per a adquisicions?

No, dependria de l’hotel en venda o que veiéssim que fos un bon candidat per invertir. Que un hotel encaixi en la cartera de RIU és molt difícil.

¿A més dels tres al mercat hi ha més actius en venda?

No n’hi ha cap amb cartellet. Rebem ofertes, bastants, de vegades d’hotels que ni ens plantegem vendre. Algunes es valoren i d’altres, no.

¿Descarten fusions o adquisicions estratègiques?

Mai hem descartat comprar una cadena hotelera, però com he dit és molt difícil que una cartera encaixi amb la nostra. Abans de la crisi se n’ha valorat alguna, però no tots els seus hotels ens encaixaven. Sí que ho hem pensat a Àsia.

¿Per què a Àsia?

És un mercat molt difícil i creiem que perquè siguem reconeguts com a RIU hem de créixer ràpidament i l’única manera és comprant, perquè si hem de construir els nostres hotels no hi arribarem. A Tailàndia i el Vietnam sí que es va estudiar en el seu moment la compra d’un hotel, d’un terreny, però al final no han encaixat.

¿Per quan està prevista l’obertura de l’hotel de Londres ?

Aquesta pregunta és trampa. El meu pare no és partidari de dir dates, sempre diu que no ho controlem tot fins al final. Per exemple, el primer hotel de Nova York el vam acabar de construir i fins que ens van donar totes les llicències i es van fer les inspeccions van trigar gairebé sis mesos. En el meu departament tenim pressupostada l’obertura de Londres el 2023.

RIU és una de les primeres hoteleres en parlar de posar límits al turisme, ¿com es conjuga aquesta qüestió controvertida sent la quarta cadena espanyola? ¿I com ho veu vostè com a mallorquina des d’una illa saturada de turistes abans de la pandèmia?

Sempre hem defensat que el turisme ha d’estar controlat i molt més a Mallorca, que és un paradís. Som conscients que els recursos són limitats. Balears i Mallorca viuen del turisme i se l’ha de cuidar i tenir un respecte pel medi ambient i per la comunitat. Som un monstre, sí, però a tots els països on som som molt conscients de la presència que tenim i que qualsevol acció té implicacions. El departament de Responsabilitat Social està molt actiu, intentem fer els hotels el més sostenibles possible i el necessari per preservar els recursos de les destinacions.

¿Aquesta postura de limitar, que Carmen Riu ha expressat públicament, els ha guanyat crítiques per part dels seus col·legues del sector?

Crec que tots hi estem bastant conscienciats. Una cosa és restringir i una altra posar limitacions. A més de turisme sostenible, necessitem turisme de qualitat, si no no serveix de res que els hotelers estiguem reformant la planta hotelera. En el nostre cas tenim tots els hotels aquí a Platja de Palma reformats, però de què ens serveix quan, lamentablement, tota l’oferta no està reformada i s’atrau turistes de poca qualitat. Això és el que ens agrada als mallorquins, perquè al final la fama de Magaluf i l’Arenal taca la nostra imatge. Aquesta transformació de l’oferta complementària forma part dels objectius de la unió de les cadenes (RIU, Meliá, Barceló i Iberostar) per captar fons europeus. Jo l’estic liderant i l’estem dirigint a dos sectors: transformació digital i transició ecològica, cohesió social i territorial i igualtat de gènere. Tots els hotelers ens hem aliat. Per poder fer una manifestació d’interès el 40 % han de ser pimes i ho hem aconseguit superràpid. Som conscients que si no cuidem la comunitat que ens dona menjar a tots se’ns acaba el negoci.

¿Com a directora financera quines metes s’ha proposat per a aquest exercici 2021?

Ens estem emmotllant dia a dia a les restriccions, exigències i normatives que estan sortint a nivell nacional i internacional. Hem de prendre decisions de manera molt ràpida per poder ser competitius i poder ser allà quan tot això acabi. La meva meta és preservar la tresoreria i poder continuar creixent al llarg dels anys. Jo no soc propietària de res, soc ‘filla de’ i he de tenir una visió global. El 2021 els objectius són poder reobrir els 100 hotels i, el més important, poder reincorporar completament tota la plantilla.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

¿Quan entreveuen la recuperació?

Diré el mateix que dic als meus bancs: cada dia hi ha informació que et trastoca els plans. Ens agradaria pensar que el segon semestre d’aquest any començarem amb la recuperació. Estem pitjor ara que a finals del 2020.