L’edat d’or de les gasolineres ‘low cost’

Segons un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de l’any 2019, les estacions de servei verticalment integrades s’han mantingut constants pràcticament en nombre des de l’any 2010 i la resta d’estacions capdavanteres (la imatge i marca pertany a una de les grans distribuïdores existents i el subministrament el fan en exclusiva aquestes) han crescut a taxes de l’1%-2% en el conjunt del període. Però les independents (imatge i marca pròpies de l’empresari i el subministrament es realitza sense exclusivitat) han tingut un desplegament molt superior, pròxim a entre el 2% i el 7%, segons els anys.

L’interès dels usuaris per marques més petites i desconegudes, però també més barates, davant les clàssiques ensenyes dels gegants del petroli no és nou. Els pioners a albirar aquest segment van ser els hipermercats –van crear gasolineres com un negoci complementari amb l’objectiu d’oferir al client més serveis, però mantenint la política d’empresa barata, expliquen fonts d’Alcampo– i les cooperatives –per dotar els seus socis de gasolina més barata que la que es troba en el mercat–.

«Vam néixer a finals dels 80 amb assortidors de gasoil a les cooperatives per donar un producte al soci a un preu més reduït que el que podria trobar en el mercat normal. Veient que era un mercat interessant, va anar creixent fins a arribar al públic en general», explica Josu Lazarra, encarregat de la secció de carburants del grup AN Energéticos, marca comercial propietat d’una cooperativa. «La gent va començar a mirar més on repostar, no mirar tant la marca sinó el preu, i si el preu i la qualitat eren interessants», afegeix.

Però ha sigut en els últims anys quan s’ha accelerat, al caliu de la crisi econòmica de 2008 que va donar lloc que el segment preu proliferés i a això es va sumar una nova norma el 2013 que va permetre obrir gasolineres a qualsevol sòl comercial i va incentivar l’interès dels inversors. «Aquesta regulació va ser fonamental perquè abans l’emplaçament estava agafat per les empreses tradicionals, i això limitava les possibilitats de negoci, tot i que aquesta benevolència del Govern central es va veure afectada per moltes traves a les comunitats autònomes al model d’estacions automàtiques», explica el president de l’Associació Nacional d’Estacions de Servei Automàtiques (Aesae), Manuel Jiménez Perona.

Les estacions de servei automàtiques són les que no tenen personal o en tenen un nombre mínim, cosa que és la crítica més gran entre els seus detractors, tot i que des del sector defensen que hi ha altres tipus d’ocupació més enllà dels encarregats de l’assortidor, com aquells empleats que realitzen el manteniment, informàtica o seguretat. Els últims anys, especialment per la pandèmia i els elevats preus dels últims mesos, s’han disparat les obertures fins a incrementar-se en un 50%, al passar de les 882 que hi havia el 2019 fins a les 1.277 a tancament de l’any 2021, segons les xifres d’Aesae. Això suposa una quota del 16% en el mercat dels carburants, quatre punts percentuals més que un any abans.

I la seva intenció és anar a més. Només en aquest 2022 els tres principals operadors d’aquest sector, Plenoil, Petroprix i Ballenoil, han anunciat grans inversions per al desplegament de nous locals a Espanya. Plenoil preveu tancar l’any amb un total de 160 estacions de servei operatives, des de les 104 que té operatives. Petroprix obrirà 30 noves gasolineres a Espanya el 2022 i vol superar les 135 a finals d’any; i Ballenoil aspira a instal·lar més de 22 noves estacions aquest any i un total de 90 els pròxims tres per arribar als 250 emplaçaments. Fins i tot amb la seva incursió en les noves tecnologies, com l’electricitat o l’hidrogen, en les quals les tradicionals estan immerses, encara que només «quan sigui rendible». «Avui no es pot pensar en punts de recàrrega perquè no passen cotxes per complir aquesta funció, però serem on siguin els clients», afegeix Jiménez Perona.

Preus baixos

En un context en el qual «el preu de la gasolina era el mateix a totes les gasolineres perquè totes les companyies seguien la mateixa tendència de pujada i de baixada», recorda Jiménez Perona, les gasolineres independent van trencar el mercat (és el que es denomina un ‘maverick’ o ‘empresa díscola’ per a Competència) i les automàtiques van consolidar aquesta tendència perquè poden reduir al mínim els seus costos fixos i engrandir el marge. «Les nostres estacions tenen els metres quadrats necessaris per al punt de proveïment, no més; lloguem l’espai i la superfície, però no comprem; no tenim zona d’aparcament ni botiga; a més, de dia tenim un empleat, però a la nit cap. Això porta a una estructura de preus inferior», explica el conseller delegat de Plenoil, José Rodríguez de Arellano. «És impossible ser més eficient que nosaltres perquè hem tret tot el que és superflu. Només servim gasolina 95 i dièsel, el que demanen més clients. I quan vulguin electricitat, vendrem electricitat», afegeix.

Segons les xifres de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la diferència de preu entre les gasolineres més barates i les més cares pot arribar a ser del 20%, tot i que depèn de l’àrea, ja que mentre a Madrid i Barcelona elegir on proveir-se pot suposar un estalvi del 25%, en d’altres més petites com Pontevedra, Huelva, Terol o Ourense les diferències són mínimes. L’OCU reconeix que encara queda un llarg recorregut per impulsar aquest tipus de negocis, ja que segons els seus càlculs «només una de cada sis gasolineres és barata». En aquest sentit, mentre la penetració del sector a Espanya és del 16%, segons la seva patronal, en altres països com els nòrdics ascendeix al 70%.

Més competència

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

L’estratègia de les gasolineres automàtiques és oposada a la dels operadors tradicionals que defensen els seus preus més alts perquè, diuen, inclouen additius en la gasolina que redueixen el consum i milloren la lubricitat del motor, que allarguen la seva vida i redueixen les emissions de CO₂ –una cosa que els operadors independents neguen–, però sobretot perquè tenen un model de negoci més que ofereix serveis molt més enllà del proveïment com la botiga de conveniència, restauració o el rentat, segons apunta el director general de l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP). «És com prendre’t una cervesa a la plaça d’Orient o fer-ho al teu barri», apunta Víctor García Nebreda, secretari general de l’Agrupació Espanyola de Venedors a la Menuda de Carburants i Combustibles (Aevecar).

En qualsevol cas, l’existència dels dos formats demostra l’auge de la competència del sector i garanteix que cada consumidor pot optar pel model que més els convingui amb el focus en el preu o en els serveis prestats. Coincideixen en aquesta afirmació tant el sector de les petroleres com el de les gasolineres automàtiques i també la CNMC. En un informe previ a la pandèmia (2019), el regulador deia que les gasolineres automàtiques tendeixen a ser més barates que les gasolineres tradicionals i això provoca un increment de la pressió competitiva sobre la resta, «cosa que també beneficia els consumidors que continuen acudint a les gasolineres tradicionals». «Si et posen al costat una estació de servei que és 10 o 12 vegades més barata has d’intentar, en la mesura possible, acoblar-te. De vegades ho fas amb millors serveis o amb una millor atenció al client. Però amb l’arribada de les crisis, els clients posen el focus en el preu», afegeix García Nebreda.