Els Països Baixos, com a exemple per reduir l’okupació a Espanya

L’accés a la vivenda i l’okupació són dos problemes que preocupen les administracions públiques i els ciutadans a Espanya. Sembla que, de moment, no s’ha arribat a una solució màgica que arregli aquests conflictes socials. Les mesures polítiques posades en marxa no han assortit efecte encara. Des del think tank Europa Ciutadana han presentat l’informe «L’accés a la vivenda a Espanya: ¿què fer amb el problema de l’ocupació?» en el qual conclouen que Espanya hauria de seguir l’exemple dels Països Baixos per reduir l’okupació. 

Però ¿què han fet al país de les tulipes perquè pugui ser exemple? Tal com ha explicat José Carlos Cano, professor de la Universitat Complutense de Madrid i president d’Europa Ciutadana, han posat en marxa dues lleis per afavorir l’accessibilitat a la vivenda. Una d’elles és la Llei d’ocupació o vacants (en holandès és la Llei Wet Kraken Leegstand) del 2010 ; i l’altra és la llei de lloguer temporal (Llei Wet Tijdelijke verhuur) del 2016. 

El professor assegura que aquestes dues lleis han fet que l’okupació hagi caigut un terç als Països Baixos. «Hi havia una gran taxa d’okupació, el país sempre ha sigut famós per això», apunta Cano. Un problema que comença a ser greu a Espanya, segons afegeix. L’informe destaca que, des del 2015, el nombre de denúncies presentades a Espanya per ocupació il·legal de vivendes ha augmentat un 50%, passant de 10.376 el 2015 a les 14.621 del 2019, últim any amb dades completes. Per Comunitats Autònomes, Catalunya és on més demandes es presenten, seguida de Madrid i el País Valencià.

La llei d’ocupació consisteix en l’aprofitament d’espais que no estaven pensats per ser utilitzats com a vivenda, però que estan sent reconstruïts per a això. «Holanda és una zona portuària i molt logística, pel que s’estan aprofitant aquests llocs i aconsegueixen també una millora de l’ambient d’aquestes zones,» explica José Carlos Cano. D’aquesta manera, el país està reconstruint aquestes zones i també reconvertint vells magatzems en vivendes de qualitat. 

D’altra banda, el professor de la Universitat Complutense explica que l’altra llei, la del lloguer temporal, facilita al propietari «no casar-se amb l’inquilí». «El lloguer temporal permet aquest accés, perquè no vincula el propietari d’una manera costosa i permanent,» assenyala. A més, assegura que també beneficia l’inquilí perquè «ofereix la possibilitat a una sèrie de col·lectius vulnerables l’accés a una vivenda digna». De fet, afegeix que els estudiants, els joves, les parelles tot just independitzades o persones amb rendes baixes no podrien accedir de cap altra manera al lloguer. «Aquestes mesures són perfectament traslladables al nostre país», assegura rotund el president d’Europa Ciutadana. I afegeix que el lloguer temporal és una solució perquè no es comprometen per un temps llarg sinó per un parell d’anys, i en aquell termini el propietari ja estudiarà si renova i com ho fa. «És un missatge que animaria que certa categoria de propietaris optés per l’opció del lloguer», puntualitza. I rebutja que intervenir el preu del lloguer sigui una mesura efectiva. «S’ha vist que a París i a Berlín no ha funcionat», assenyala i es pregunta: «¿Per què havia de ser diferent a les ciutats espanyoles?». 

En conclusió, l’informe destaca alguns aspectes d’aquest model dels Països Baixos que podrien servir d’exemple per a una regulació que acabi amb l’ocupació i faciliti a Espanya l’ús com a vivenda d’immobles que ara es troben buits, sense ús i desprotegits. Entre ells, es pot destacar l’aprofitament d’immobles amb ús no residencial per convertir-los en vivenda; permetre sota regulació i autorització d’organismes oficials l’ús d’edificis com oficines i/o altres immobles buits amb certes adaptacions a la funció residencial; l’ús temporal amb un cost baix d’edificis buits, de manera que es pugui concedir la gestió d’edificis buits a empreses denominades de «gestió de vacants» que s’encarregaran de l’arrendament temporal; a conseqüència d’una ocupació d’edificis buits regulada, evitar efectes socials negatius a l’entorn urbà com vandalisme i/o okupació indeguda d’immobles buits.

Col·laboració publicoprivada

Notícies relacionades

El lloguer per força, l’últim truc de les màfies de l’okupació

El Govern prohibeix expulsar ‘okupes’ si l’entrada a la vivenda es produeix sense «intimidació o violència»

Més enllà d’aquestes dues lleis, el professor destaca que als Països Baixos la col·laboració públic-privada ha sigut essencial per millorar l’accés a la vivenda. Per això, considera important que a Espanya també es faci d’aquesta manera. «És factible que a Espanya també es faci així, perquè s’ha fet en altres àmbits i ha sigut molt positiu,» explica Cano. 

Tal com apunta el professor de la Universitat Complutense un dels problemes del sector de la vivenda és que està regulat per tres nivells diferents. Així, el Govern estatal té regulació al respecte, també l’autonòmic i les administracions locals poden regular en referència a això. «És un àmbit molt regulat on cada administració té una pretensió molt forta, però creiem que promoure la implicació de les empreses només pot acabar en una cosa positiva. Necessitem una regulació que faciliti respirar», conclou José Carlos Cano.