vocacions en ciència i tecnologia

De nena a científica... Construir referents de la dona en STEM

Visibilitzar històries de professionals en ciència i tecnologia és clau per trencar estereotips

Valeria Corrales i Lola Rebollo representen el passat, present i futur de la dona al sector STEM

De nena a científica... Construir referents de la dona en STEM
Es llegeix en minuts

Una nina que, en comptes d’un bolso, sosté un martell. El seu nom és GoldieBlox i és una manetes que es dedica a crear coses. Aquest va ser el souvenir que el pare de Valeria Corrales va portar a la seva filla després d’un viatge pels Estats Units. Ella tenia 6 anys i el regal va despertar la seva passió per la tecnologia. «Amb la nina venien moltíssimes peces i a YouTube hi havia tutorials per muntar coses», recorda. Ara la Valeria té 12 anys i un canal propi a YouTube (ValPat) sobre ciència que comparteix amb la seva professora de robòtica i mentora, Patricia Heredia. «M’encantaria estudiar en alguna universitat als EUA i així descobrir quin tipus d’enginyeria m’agrada i aprendre tot el possible», afirma.

Valeria Corrales és part d’una generació que ha nascut immersa en la digitalització i somia amb el camí que Lola Rebollo va començar a recórrer el 1991, just l’any en què Internet feia els seus primers passos amb el naixement de la World Wide Web. Rebollo inicia el 1991 els seus estudis d’enginyeria electrònica, que finalitza especialitzant-se en microfabricació de semiconductors a la Wilkes University (Pennsilvània).

«Sempre em va agradar molt desmuntar qualsevol aparell que em queia a les mans», diu. La seva família, reticent, l’animava a formar-se en arquitectura o sanitat, però ella es va mantenir fidel al seu instint. Avui és gerent de Recolzament a l’Empresa i R+D+i d’INCIBE i col·labora amb la Comissió Econòmica Europea com a Avaluadora Experta per als programes FP7, Eureka i H2020.

Present, passat, futur

Valeria Corrales i Lola Rebollo personifiquen el passat, present i futur de la dona en l’àmbit STEM, acrònim que engloba les professions vinculades amb ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. I la realitat és que, en aquest sector, les seves històries encara són una excepció. La UNESCO assenyala en el seu informe del 2019 ‘Desxifrar el codi’, que l’interès per aquestes àrees comença a perdre’s en la formació primària i va decreixent en els últims anys de l’educació secundària. En aquesta escalada, només arriben al cim tres de cada deu: en educació superior, només el 35% dels matriculats en titulacions tècniques són dones.

A Espanya el percentatge és inferior. En el curs 2019-2020, només el 24,8% de les estudiants van triar la branca d’enginyeria i arquitectura, contra el 70,3% que va escollir ciències de la salut o el 61,6% que va optar per art i humanitats, segons dades del Ministeri d’Universitats. Buscant raons a aquesta bifurcació, aquest informe de la UNESCO dona una resposta rotunda: no hi ha factors biològics.

És a dir, les dones a priori no neixen amb menys aptitud per a les ciències, sinó que «els biaixos d’autoselecció», que les porten a no decantar-se per matèries o carreres STEM, s’aprenen. En aquesta elecció són determinants la socialització i els estereotips «inculcats des de la infantesa», recull el document.

Els referents, vitals

Si actituds com la de la família de Lola Rebollo són habituals, gestos com el regal que rep Valeria Corrales són significatius. «Les joguines, els colors, les professions... són excessivament estereotipades i això té una conseqüència negativa», assegura Rebollo, que des de la plataforma STEM Talent Girl treballa per inspirar, educar i apoderar nenes, joves i dones perquè cursin carreres tècniques. Segons la seva opinió, és vital desenvolupar accions «de motivació, mentorització o visibilitat de dones referents» des de molt joves i amb un seguiment per evitar l’abandonament. A més, anima les professionals a compartir la seva història per mostrar que «es pot ser enginyer, científica, tecnòloga, alhora que mare, directiva d’èxit i/o emprenedora». 

Et pot interesar

Corrales, escollida ‘Nena Inspiradora’ el 2018 per la Fundació Inspiring Girls Espanya, coincideix en aquesta idea: «Les nenes no fan tecnologia perquè pensen que és de nois o perquè no tenen referents». La indústria tecnològica és una de les més prometedores a nivell laboral i també és una de les que té menys representació femenina. Segons estima la Comissió Europea, només 24 dones de cada 1.000 es graduen en estudis TIC a la Unió Europea i, d’aquestes, només sis treballen al sector tecnològic. No obstant, una incorporació més elevada de les dones al sector tecnològic afegiria fins a 16.000 milions d’euros anuals per al PIB conjunt de la UE, calcula la Comissió.

A Espanya, l’Agenda Espanya Digital 2025 inclou diferents iniciatives amb l’objectiu d’impulsar les competències digitals i la formació STEM «de la forma més paritària possible» per tancar la bretxa de gènere. De la inversió total en aquest pla de digitalització el 2021, que ascendeix a 3.750 milions d’euros, es destinaran 1.097 milions a les competències digitals.

Temes:

Igualtat