La cèl·lula gihadista de Ripoll es va forjar com una secta

Un xaval amb samarreta grisa esquiva dos contraris i empalma un xut que pica contra les xarxes metàl·liques de les porteries de la plaça de la Sardana, a Ripoll. El sobtat impacte fa vibrar amb tremenda intensitat l'estructura de les porteries, gairebé tan violentament com s'han vist sacsejades les estructures cíviques d'aquesta localitat arran de saber-se l'origen dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Poques setmanes enrere, molts dels gihadistes que han sembrat el pànic entre l'opinió pública integraven els equips que es reptaven en aquesta canxa. Fins que un mal dia van deixar de fer-ho, es van oblidar de ser ells mateixos, van abandonar la pista i van canviar l'obsessió pel gol per la de atacar la confiança de tota una societat. Els seus llavors companys i rivals sobre el terreny de joc van ser potser els únics d'adonar-se que alguna cosa havia canviat al seu cap.  

"En els últims mesos ja no es relacionaven amb nosaltres com sempre. Van deixar de venir a la pista, podia passar una setmana sense veure'ls i això abans era impensable. I quan te'ls trobaves pel carrer, feien el gest amb el cap de saludar-te, de lluny, però poca cosa més. Marcaven distància, no eren els mateixos", relata un jove que els coneixia tots. "Et quedaves descol·locat. Al principi pensaves que potser seria que estaven cansats, o ratllats. Anaven a la seva. I et xocava, sobretot de [Mohamed] Houli, ¡tan carinyós com era sempre! I d'Omar [Hichamy], un altre tio genial. També Moussa [Oukabir] i Said [Aallaa] eren molt habituals", afegeix. "Eren com qualsevol de nosaltres. Sortien de festa, encara que jo mai els vaig veure fumar ni beure. I lligaven, ¡alguns un munt! Fins i tot moltes dels seus novietes eren espanyoles", afegeix un altre jove.

La influència de l'imam

El canvi va anar arribant de manera gradual, fins que es va fer evident "la primavera passada", descriu un adult que observa el seu fill jugar a la pista. "El que t'expliquen els mateixos xavals de la seva comunitat és que no anaven gaire per la mesquita, però que l'imam els agafava a part. Que aquest home feia el seu treball en la mesquita davant dels més grans, i després quedava fora amb els més joves", diu el pare. "Era una tapadora. Els va rentar el cervell, però fora del temple, perquè ells no eren gaire religiosos. Seguien la religió dels seus pares, però no eren assidus a les pregàries", diu un jove marroquí que els coneixia bé. Al carrer, els joves dissimulaven la seva relació amb l'imam.

Encara que no tan taxativa, la versió d'Alí Yassine, president de la comunitat islàmica Annour, reforça aquesta tesi, si bé blinda la responsabilitat del col·lectiu. "El que va passar va ser fora de la mesquita, segur. L'imam no aixecava sospites, però no podem controlar el que feia fora del temple", diu. Yassine detalla que hi havia dos grups de menors en l'entorn de la litúrgia: "Als que sabien una mica d'àrab els impartia ensenyances l'imam; als que no, els fèiem classe una professora, o jo mateix o un altre membre de la junta".

Patró imprevist

El testimoni dels xavals i pares de la pista de futbol encaixa amb les línies que segueixen els investigadors, que van arribant a la conclusió que els nois no tenien un estret vincle amb l'islam i que fins i tot portaven "un tipus de vida occidental", segons fonts coneixedores de les indagacions que han entrevistat familiars dels terroristes. És per la influència de l'imam que es van començar a allunyar dels seus coneguts i famílies i "a tractar-se només entre ells". Ara se sap per exemple que alguns dels més joves van començar a recriminar als seus germans grans que beguessin alcohol. 

Reaccions que revelan un aspecte clau a l'hora de desentranyar la metamorfosi d'aquests nois, que portaven una vida aparentment integrada entre els seus conciutadans. El patró que es va seguir sembla allunyat dels actuals models de captació de l'Estat Islàmic, basats en la seva poderosa maquinària propagandística a través de vídeos, o bé mitjançant la figura de ciberreclutadors que entren a les xarxes socials per persuadir joves musulmans occidentals. En aquest cas, no. Als investigadors els ha xocat la recuperació d'una fórmula que es creia desfasada, la de la manipulació psicològica, seguint un full de ruta propi de les sectes. Així va ser com l'imam els va reclutar, sobretot als més joves, "els més influenciables i vulnerables", afegeixen fonts de la investigació.

Integració

I si la gestació de la cèl·lula sorprèn els investigadors, la sensació arriba al grau d'estupor a l'abordar el cas des d'un punt de vista social, des de la quotidianitat d'una localitat on la comunitat musulmana, uns 600 dels poc més de 10.500 habitants, estava perfectament assimilada, sobretot les generacions més joves. "Aquí no hi ha cap gueto. El model de convivència funcionava, estaven integrats. Tots ells treballaven o estudiaven, només un era usuari de serveis socials", detalla Maria Dolors Vilalta, regidora de Convivencia i tercera tinenta d'alcalde.

Notícies relacionades

La policia belga va alertar el març del 2016 un comandament dels Mossos sobre l'imam de Ripoll

L'imam de Ripoll tenia la seva base d'operacions a Bèlgica

Hafida, germana del Moussa i del Driss Oukabir, no és l'excepció pel que fa a la imprevisible reacció dels joves. "De Moussa només ens arribaven bones notícies per part dels professors. Tenia bones notes, era amable i educat al carrer... Ningú a la família esperava un desenllaç així", diu. Tampoc ho podien preveure els seus companys de classe, com el Marc, nom fictici de qui coincidia amb l'Omar Hichamy, L'Houssain Abouyaaqoub i Mohamed Houli, en un grau d'electromecànica. "Els dos primers eren molt disciplinats, correctes, amables... L'Omar fins i tot va ser delegat de classe algun curs. El Mohamed tenia un caràcter una mica més complicat, però tampoc es ficava en problemes seriosos", recorda.  

Es fa fosc i els xavals reprenen el partit després d'una breu pausa. Al seu voltant, tot un poble tracta de seguir el seu exemple. Volen tornar a ser un equip, però mai abans s'havien enfrontat a un rival com el que tenen al davant. Un adversari tan poderós com desconegut, que sembra més que inquietud entre les files locals. Saben que aquest partit només el poden guanyar ajuntant forces, sumant esforços, jugant com un equip. No serà gens fàcil, però queda a les seves mans. La pilota torna a rodar pels carrers de Ripoll.