Candance Conti: "Al denunciar els abusos que vaig patir en els Testimonis vaig perdre la meva família"

La jove de Califòrnia va obtenir el 2012 la primera gran victòria judicial contra la pederàstia oculta en l'organització religiosa

icoy38220587 jehova170501183052

icoy38220587 jehova170501183052

3
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / LONDRES

Candance Conti va néixer dins d'una congregació de Testimonis de Jehovà, a Freemont (Califòrnia). El 1993, quan tenia 9 anys, va patir els abusos sexuals de l'home amb qui es va casar la seva mare, Jonathan Kendrick. El mateix pederasta va admetre tals abusos a la congregació i els ancians -nom que reben els líders de cada col·lectiu- en van informar la Watchtower.

En estricte compliment del que ha sigut fins ara la política d'autogestió de cada cas de pederàstia reportat dins d'aquesta organització religiosa amb més de 8 milions de fidels a tot el planeta, el maltractament sexual de Candance mai va ser denunciat a la policia. El 2012, un jurat americà li va donar la raó i va obligar el seu agressor -i també els Testimonis de Jehovà- a pagar la indemnització més important amb què ha sigut multada una organització religiosa als Estats Units. Anys més tard, no obstant, l'apel·lació dels Testimonis va prosperar i es va reduir ostensiblement l'import i la responsabilitat civil de la confessió. No obstant, la victòria judicial que Candance havia obtingut amb poc més de 20 anys ja havia perforat la roca i, després de moltes dècades de foscor per a les víctimes, començava a filtrar-se una mica de llum des del exterior.  

Quan van començar els abusos sexuals de Kendrick, ¿va demanar ajuda de seguida? No. Llavors tenia massa por. Sobretot de ser expulsada de la congregació. Llavors no em sentia segura per dir res.

¿Quan es va decidir a fer-ho? Més endavant, quan vaig entendre que ell [Kendrick] podria estar fent el mateix que em va fer a mi a altres nens. No em podia treure això del cap.

¿Va parlar amb els ancians [líders de la congregació]? El primer ancià a qui vaig recórrer se'm va quedar mirant i em va respondre: '¿Què vols que hi faci jo? ¿Començar una croada en solitari?'

¿Es va rendir? No. Hi va haver més reunions amb ancians. Però eren sobretot perquè jo demostrés que les acusacions sobre Kendrick eren certes. Em van posar en una situació molt difícil, fent-me preguntes delicades, em vaig adonar que tractaven de treure'm informació en lloc d'ajudar-me.

¿Va ser llavors quan va decidir sortir 'a l'exterior' i denunciar? No hi havia més opcions. Ni tan sols es van esforçar a mentir-me. Si ho haguessin fet, i m'haguessin promès que s'encarregarien que Kendrick no abusés de més menors, potser mai hauria presentat cap denúncia.  

Això la va convertir en la primera víctima que ha guanyat un procés així contra els testimonis… ¿creu que seria possible? No, és clar que no. Semblava una batalla impossible. Però ho havia d'intentar. Ells descriuen la vida al costat de Jehovà com estar en "la veritat". Jo sentia que amb "la meva veritat" m'estava enfrontant a tot això.

Amb el temps, ¿ha anat prenent consciència de la importància que té la victòria que va aconseguir? Una mica. Però espero que serveixi encara més. Si tot allò va permetre protegir almenys un menor de patir el mateix que jo, llavors tot això haurà valgut la pena.

¿Confia que hi haurà més sentències com la seva en el futur? És clar, jo no puc ser l'última.

¿La va espantar la repercussió mediàtica que va tenir el seu cas? No gaire. Estava més preocupada per una altra cosa, per la possibilitat de perdre la meva família quan es fes públic que havia presentat la denúncia. Això m'espantava molt. I jo sabia que quan se sabés, succeiria. Perquè per a l'organització la meva demanda significaria que jo estava atacant els Testimonis de Jehovà.

¿I això va passar? Sí, els vaig perdre tots. Excepte la meva mare i els meus avis.

Que dur… Sí. I jo mai vaig atacar les seves creences. Tothom té dret a creure en el que vulgui. Mai li diria a ningú que el que pensa és dolent. Només vaig dir que potser les coses haurien de fer-se d'una manera diferent dins de l'organització per protegir els menors.

Notícies relacionades

¿Creu que algun dia els seus familiars ho entendran? Tinc aquesta esperança. sí.  

¿Es penedeix d'haver pres la decisió d'enfrontar-se judicialment als Testimonis de Jehovà? No.