Tensa resignació a Tordesillas

No hi ha una sola pilota pels carrers i les places de Tordesillas. Ni bosses del col·legi que improvisin una porteria. Alejandro, Diego, Hugo i uns quants més juguen a fer talls, a evitar el toro que interpreta un d'ells amb un salt seguit d'un hàbil moviment d'esquena. "Els meus pares estan molt cabrejats. No hi ha dret, això s'ha fet tota la vida". Al que es refereix un dels xavals, de 8 anys, és el Toro de la Vega, que per ordre de la Junta de Castella i Lleó, no es podrà celebrar. El poble s'hi resigna. Però és una abdicació molt entre cometes, ja que si fins ara aguantaven el xàfec de crítiques, a més d'alguns incidents previs al torneig, aquest any suporten també el veto a 500 anys deloque ells, a diferència d'una majoria que ho veu com un acte cruel i sanguinari, consideren cultura i tradició.

L'alcalde del poble, el socialista José Antonio González, passeja acompanyant un grup de forasters. Respon a aquest diari poc més que monosíl·labs. "¿Què com ho porto? Posi's al meu lloc i sabrà com em sento". Es queixa dels mitjans "que han vingut a escalfar l'ambient", i convida a "preguntar al Constitucional" sobre el recurs que l'ajuntament ha interposat contra el decret llei que ha privat el poble de l'acte central de la seva festa major. Amable, però el seu ressentiment és més que notable. 

TORNEIG AMB DIES COMPTATS

Ningú podrà llancejar el toro, però sí que haurà toreig a cos net, talls i carreres. En un recorregut que, segons la gent del país, serà més perillós que el mateix Toro de la Vega, un torneig que, segons el parer d'una majoria de natius, hauria acabat desapareixent amb els anys; i no gaires. Susana, membre de la penya El Oasis, recorda que passada la rotonda, una vegada creuat el pont sobre el Duero, el toro "entra al seu terreny i allà té avantatge". A camp obert, en terra arenós, "pot córrer a 20 quilòmetres per hora, el doble que una persona, i gairebé sense llocs per refugiar-se". Per això adverteixen als que creuen que al ser ample i espaiós, el perill es queda als estrets carrers de Tordesillas, des d'on partirà el brau, un Domeq de més de 600 quilos.

Juan explica el sentiment local amb una comparació. "Tu ets català, ¿oi? Imagina't que ens plantem 200 al poble on van néixer els castells i que a mitja construcció comencem a cridar que això és una barbaritat, que un nen no hauria d'estar allà dalt jugant-se la vida. ¿Com se sentiria aquella gent? Doncs així estem nosaltres des de fa 15 anys". Javi, de gairebé dos metres, és més pràctic. "Mira, el que passa és que ens hem equivocat. Fa molts anys que aguantem de tot. L'estratègia era evitar respondre, no contestar crits ni insults. Però ara penso que potser ho hem fet malament, perquè ells han guanyat i nosaltres ens hem quedat sense el toro. Potser hauríem d'haver sigut més contundents des del principi". 

SENSE RES A PERDRE

La presidenta del PACMA, Silvia Barquero, assegurava divendres a aquest diari que el partit animalista no té intenció de presentar-se aquest dimarts a Tordesillas, malgrat que mantenen el seu rebuig a qualsevol esdeveniment vinculat amb la tauromàquia. Tot i així, el dispositiu serà el mateix que el 2015, és a dir, uns 250 agents i dos helicòpters que aquest dilluns ja sobrevolen la zona. Aquí l'hi tenen jurada, als animalistes. Més que mai. I ja no ho dissimulen perquè han perdut l'únic que el podien prendre. Així ho expressaran en una manifestació prevista aquest dimarts a les 10, una hora abans que es deixi anar l'animal. 

Notícies relacionades

El Toro de la Vega enfunda la llança

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Així doncs, mentre en edicions anteriors es donava per segura l'arribada de mig miler de detractors del Toro de la Vega, aquest any, el seu concurs és un misteri. Encara que sí que està confirmada la presència del boxejador i animalista Javi Roche, conegut com Chatarras Palace, que a les xarxes socials ja s'ha deixat veure prenent un cafè en un bar del poble. Va fer una crida a la raó i va prometre "no ser còmplice d'una batalla campal". Tant de bo.

Aquest dimarts es compliran 50 anys exactes del veto franquista al Toro de la Vega, que va durar quatre anys. Julio, de 70 anys, veí de Tordesillas de tota la vida i exempleat de la Nestlé, se'n recorda d'aquells temps. "No hi va haver res, ni 'encierro' ni res de res. Molt trist. La gent no s'adonava que això és un torneig en què tant pot guanyar un com un altre. Jo em considero animalista, però això no hi té res a veure". En qualsevol cas, sigui una llança en públic o al corral una vegada acabat el passeig, al toro li espera la mateixa sort: la mort després de l'espectacle.