Anar al contingut

El pare del Xavi, el nen de 3 anys mort a la Rambla: "Necessito abraçar un musulmà"

Javier Martínez assegura que no guarda rancor després de l'atemptat que va matar la criatura

Va haver de consolar les llàgrimes de l'imam suplent de Rubí

Manuel Arenas / Rubí

cmontanyes39790350 rub 24 08 2017 sociedad javier mart nez padre de xa170825095402

JORDI COTRINA

Javier Martínez, el pare del Xavi, el nen de 3 anys que va morir a la Rambla, atén EL PERIÓDICO amb la dignitat de qui necessita explicar la seva història. L'acompanya la família: els seus pares, la seva germana i les seves dues filles; una de les quals, Marina, passejava amb el seu germà Xavi i el seu oncle Paco el dia de l'atac terrorista.

El pare vol deixar molt clar el seu agraïment: “Gràcies a tots. M'encanta veure que la Rambla torna a estar plena. Que no hi hagi por”. Ha rebut missatges directes de suport aquests dies: de l'alcaldessa de Rubí, de l'alcalde de Llimiana, on estiuegen, i de la Casa del Rei. Avui dijous, una setmana després dels atemptats, és el primer dia que una psicòloga va a casa seva per atendre'ls personalment.

El Javier ha sabut fa poc que un agent de la Guàrdia Urbana va intentar reanimar el seu fill amb un desfibril·lador d'una farmàcia de la Rambla. Quan l'urbà va veure que no venia cap ambulància, va muntar el nen al seu cotxe patrulla i el va portar al CAP de Roger de Flor. Per això el Javier està agraït amb tots els cossos de seguretat, especialment amb els Mossos, que el van ajudar a agilitzar els tràmits per traslladar el cos del nen a Rubí des de la Ciutat de la Justícia. “Són una de les millors policies del món”, diu.

Sense rancor

A la cara del Javier no hi ha ni una sola ganyota de rancor, d'odi. “Sé que hi ha un altre nen mort. No he pogut conèixer ningú, però comparteixo el dolor amb ells. Amb tots. També comparteixo el dolor amb els familiars dels terroristes. El comparteixo. Som persones. Som molt, molt, molt, molt persones. No estic parlant com si estigués drogat. No prenc cap tipus de pastilles: no en necessito. Estic parlant amb el cor”.

El pare del Xavi vol que “la mort del meu fill serveixi per a alguna cosa”. Ho explica apel·lant al caràcter acollidor que històricament ha tingut Catalunya. A l'aliança de civilitzacions. “Necessito fer-li una abraçada a un musulmà. Que aquesta gent no tingui por. Necessito fer-ho”. Hores després de pronunciar aquesta frase, el Javier va consolar amb una abraçada les llàgrimes de l'imam suplent de Rubí, Driss Sally.

“El que va passar en l'atropellament no ho puc dir. Només ho va veure la Silvia, la mare del Xavi. Han sortit publicades coses com que el Paco va empènyer el cotxet, o que el nen va caure a terra…són meres conjectures. No es pot saber perquè les ferides que tenia el Xavi, el cop al cap, no era de caure d'un cotxet. Ell va quedar enmig d'unes bicicletes. Segurament va ser esclafat”.

Quan el Javier es va assabentar de l'atemptat per la seva exdona, la Silvia, que passejava amb el nen i el Paco, va agafar un taxi fins a la Rambla perquè no podia conduir: “Em tremolaven les cames”. Allà un mosso el va ajudar a arribar al CAP. Un metge “alt i jove” li va dir que, encara que el Xavi encara tenia pols, no responia després de 20 minuts de reanimació. D'allà es van dirigir a l'Hospital de Sant Pau, i d'aquest a casa ja sabent el pitjor.

Els cossos els traslladarien a la Ciutat de la Justícia, on fins al dissabte 19 d'agost el Javier no es va poder emportar el Xavi a casa. Abans, després de l'elecció de les caixes, van poder identificar els cossos del Xavi i el Paco. A la forense, el Javier li va dir: “Que sàpigues que acabes de fer-li l'autòpsia a un àngel”.

0 Comentaris
cargando