Puigdemont iniciarà la campanya del 21-D fins i tot a Brussel·les

En aquestes eleccions tan summament particulars del 21-D, que se celebraran en dia feiner, a les portes de Nadal, amb tres quarts del Govern català a la presó i la resta a l'exili brussel·lès, l'inici de la campanya tampoc podia tradicional. Si bé oficialment s'oficiarà la mitjanit del 4 al 5 de desembre, el tret de sortida real es farà unes quantes hores abans, al Palais de Justice de Brussel·les, en la vista amb els cinc ex, quatre consellers i un president, Carles Puigdemont.

En la sessió d'aquest divendres, la fiscalia belga ha sol·licitat a la Cambra del Consell de Brussel·les que executi l'euroordre emesa per Espanya segons tots els delictes imputats per l'Audiència Nacional a Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret excepte prevaricació. No obstant, ha rebutjat la via exprés d'extradició automàtica per corrupció intentada per Carmen Lamela.

Correlació de penes 

La resta de delictes --rebel·lió, sedició, malversació i desobediència-- quedarien englobats sota els delictes de “coalició de funcionaris”, el més semblant a la sedició i la desobediència previst en el codi penal belga, però castigat amb penes molt inferiors, així com “malversació de funcionaris”. El magistrat haurà d'examinar, per tant, també la correlació de penes.

“La Cambra del Consell ha decidit ajornar la causa al 4 de desembre per garantir que totes les parts implicades puguin preparar la seva posició”, ha explicat la fiscalia, una deferència garantista que, segons sembla, no s'ha estilat a l'Audiència Nacional, però sí al Tribunal Suprem. La vista ha durat una hora i s'ha desenvolupat, segons l'advocat de la defensa Christophe Marchand, “amb total serenitat”. Fins al 4 de desembre, ha abundat el lletrat, s'intercanviaran els arguments per escrit. La sessió s'ha desenvolupat a porta tancada i en neerlandès, l'idioma escollit pels polítics catalans.

“La corrupció és un abús de poder per tenir benefici propi i això és evident que no s'ha produït. Per tant, és molt positiu que el fiscal l'hagi descartat”, ha valorat l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, que ha destacat positivament l'ajornament i “l'exquisidesa” de la justícia belga en el tracte als polítics catalans.

Recursos possibles

En funció del que decideixi el jutge el 4 de desembre, la delegació catalana podria recórrer una presumpta extradició, de manera que el seu període a Bèlgica s'allargaria. Tan bont punt hi hagi decisió, tant la fiscalia com la defensa tindran 24 hores per recórrer-la davant el Tribunal d'Apel·lació la resolució del qual també és recurrible en el Tribunal de Cassació. Això significa que, si no volen tornar abans, Puigdemont i els seus exconsellers seguiran a Brussel·les durant la campanya i el dia de les eleccions.

Avançant en el calendari, el 7 de desembre, just al cap de 40 dies de l'arribada de Puigdemont a Brussel·les, se celebrarà una manifestació a la capital belga amb els milers de persones que arribin de Catalunya. Aquest dia 7 a la tarda se celebrarà un acte polític que comptarà amb el mateix Puigdemont i, també, segons ha pogut confirmar aquest diari, amb Marta Rovira.

A partir d'aquí, la campanya electoral que s'obre per a l'expresident pot ser de dos tipus. Una per videoconferència o bé, i independentment de la decisió de la justícia belga, ser el centre de totes les mirades amb un retorn a Espanya i el més que segur empresonament.

L'acció del Suprem

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i les eleccions del 21 de desembre | Directe

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

En aquelles dates no seria gens estrany que el Suprem ja hagués aconseguit la totalitat del cas que afecta els consellers i els Jordis i, fins i tot, que s'haguessin aixecat les prevencions penitenciàries sobre ells. Dit d'una altra manera, Oriol Junqueras podria estar fent mítings després d'unes setmanes a l'ombra i Puigdemont hauria d'escollir (si la justícia belga no ho fa per ell) entre mantenir-se a Brussel·les o bé protagonitzar les imatges més rellevants dels últims 40 anys a Espanya, com seria la seva entrada a la presó. Una imatge que de bon segur quedaria a la retina de molts dels que aniran a votar el 21 de desembre.

En el fons es tracta de lliurar la batalla de la imatge. La mateixa que va portar aquest divendres Mariano Rajoy a entrevistar-se amb el seu homòleg belga, Charles Michel, just en paral·lel a la vista als excàrrecs de la Generalitat. L'objectiu, obvi, dissipar qualsevol dubte sobre l'entramat judicial espanyol que la delegació catalana pugui haver inoculat a Bèlgica. Més o menys com les afirmacions del titular d'Exteriors, Alfonso Dastís, en què va assegurar que la presó “a què es portarà” a Puigdemont està dotada d'“uns luxes que moltes persones voldrien tenir”.