Dies de banderes

El Nasir és un venedor ambulant nascut al Pakistan que ahir es va acostar al passeig de Gràcia per vendre banderes espanyoles. Al braç n’hi quedaven sis, i això significava que, quan faltaven pocs minuts perquè comencessin els discursos de la mobilització convocada per Societat Civil Catalana, havia col·locat només la meitat. Ell les va comprar –probablement– en un basar xinès. Les venia per cinc euros. Si se li preguntava com sabia que la bandera que es portava ahir era l’espanyola, somreia i responia que no parla castellà. També somreia, i responia el mateix, quan se li interrogava sobre quant va pagar ell per cada unitat al basar xinès.

Hi havia desenes de venedors pakistanesos com el Nasir que ahir al matí es van acostar a la mobilització unionista buscant espanyols sense bandera. Fa pocs dies, en l’última marxa independentista, van fer exactament el mateix carregats amb estelades. Cada manifestant sense ensenya és un client. Algú a qui somriure i llançar-li la pregunta: «¿Vols bandera?».

«No som fatxes»

Fins aquest 29 d’octubre del 2017, ni Bienvenida ni Dolores –germanes– recordaven haver agafat mai una bandera espanyola. Ahir Bienvenida empunyava un pal on onejava una rojigualda i Dolores en portava una altra lligada al coll a manera de capa. «No som fatxes», es van afanyar a aclarir, «és la nostra manera de dir que volem seguir dintre d’Espanya». Explicar per què senten aquesta necessitat, la d’aferrar-se a una bandera, quan no l’havien sentit en 53 anys, guarda relació amb el seu passat. O així ho entenien elles.

Les dues germanes van néixer a Còrdova i van emigrar a Barcelona a mitjans dels 60. Bienvenida tenia 13 anys, Dolores, 6. La gran va començar a treballar de seguida, en un negoci de marroquineria, «fent bosses». La petita no va trigar gaire a començar a pencar, l’edat mínima per accedir al món laboral llavors «estava en els 14 anys». Totes dues han criat els fills a Catalunya i aquí han viscut la major part de la seva vida.

Van explicar que a mesura que ha anat creixent el sentiment independentista es van anar sentint «desplaçades» i «excloses». Les últimes setmanes van ser de «molta tristesa». També d’«angoixa». Bienvenida va dir que quan era petita va haver de sentir algunes vegades que «els andalusos eren uns morts de gana». Va passar en una època en què la societat catalana feia 40 anys que estava estrangulada pel franquisme. Amb l’arribada de la democràcia, va deixar de sentir aquesta mena de coses.

La germana ‘indepe’

Totes dues tenen una germana petita que ahir no estava a la manifestació. «És independentista», van explicar. Al balcó de la casa de la benjamina penja l’altra bandera: l’estelada. L’altre dia, Dolores va sortir a fumar i la va descobrir. «Li vaig dir que tragués allò de seguida, que em donava al·lèrgia», va assegurar. Va afegir que totes dues es van posar a riure. Encara que va afirmar que és cert que la societat catalana s’està «fracturant», no hi ha cap esquerda entre elles i la seva germana petita. Li va deixar anar allò a la seva germana perquè, com a reacció a l’independentisme, li ha brotat una reacció de rebuig al catalanisme.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Tot i això, si surt de Catalunya i sent algú criticant-la, defensa el contrari. «Tampoc ens agrada que es fiquin amb els catalans». I no volen sentir ningú que els digui que «haurien d’estar agraïdes a Catalunya». «No devem res a ningú, el que hem fet aquí ha sigut treballar durant tota la vida», van concloure.

Al costat de Bienvenida i Dolores, ahir va desfilar una multitud plena de banderes espanyoles agitades per vectors polítics diferents, gairebé antagònics: des de la dreta més nostàlgica –o directament falangista– fins a «IU, la formació que vota el meu marit», va dir Bienvenida.