Els acusats de Gürtel "van atemptar contra l'Estat de dret", segons Anticorrupció

La fiscal Anticorrupció Concepción Sabadell ha necessitat tres dies per consolidar la seva petició de pena per als 37 acusats del judici del cas Gürtel. Va anar detallant la conducta delictiva de tots ells, des del cap, Francisco Correa, que «va desenvolupar un mecanisme dirigit a aconseguir contractes públics a canvi de suborns a funcionaris i autoritats del PP», fins als partícips a títol lucratiu, el mateix Partit Popular i l’exministra de Sanitat Ana Mato, que es van lucrar amb els delictes comesos, encara que els ignoressin. El colofó va consistir a afirmar que els que seuen al banc dels acusats  «van atemptar contra l’Estat de dret» amb una «actuació que resultarà de molt costosa reparació social».

«Els fets acreditats» en el judici que va començar fa un any de la primera època de la Gürtel (1999-2005) «són d’extrema gravetat, no només per la naturalesa dels delictes comesos i el perjudici que han provocat als fons públics, sinó perquè es van estendre i van arrelar, com un sistema ordinari de contractació pública, durant un llarg període de temps i en diferents administracions governades pel PP, en què algunes de les seves autoritats van acceptar suborns per enriquir-se amb càrrec als fons públics que tenien la responsabilitat de conservar, protegir i salvaguardar», va asseverar la fiscal.

SUBORNS

Sabadell va destacar que aquests «funcionaris i autoritats van faltar als seus deures ètics: van prevaricar per suborns i van desfalcar les arques públiques en benefici propi i del grup Correa». «Els acusats –va dir– amb la seva reiterada actuació i penetració en l’administració van aconseguir que aquests mecanismes viciats de presa de decisions en els procediments de contractació pública es consolidessin com un problema estructural amb greus repercussions en la confiança dels ciutadans i en l’administració», en una «reiterada violació dels principis d’equitat, integritat, responsabilitat i igualtat en l’atribució dels contractes públics».

Després de la fiscalia va arribar el torn de l’advocat de l’Estat Edmundo Bal Francés, que va demanar a la Secció Segona Penal de l’Audiència Nacional una «sentència exemplar» per als acusats amb l’objectiu que serveixi perquè «l’empresari que es vegi» en el futur «en la temptació es digui: ‘Caram, ¡quina por que em fa la quantitat d’anys de presó que els han caigut a aquestes persones!’».

Prèviament, Sabadell havia explicat com el PP i l’exministra Ana Mato es van lucrar amb les comissions «en efectiu i en espècie» (un Jaguar, viatges, una comunió i aniversari) que va rebre a canvi d’adjudicacions l’exalcalde de Pozuelo de Alarcón (Madrid) i exmarit de l’exresponsable de Sanitat, Jesús Sepúlveda. Per això demana que ella torni 28.468 euros i el partit, 328.440, que es van destinar a despeses electorals aquest municipi i a Majadahonda en la campanya de l’any 2003. 

EFICAÇ BLANQUEIG

La fiscal va lamentar que no se sap on són 4.100.000 euros dels més de 10 que va ocultar a Suïssa l’extresorer del PP Luis Bárcenas, per a qui demana 39 anys de presó. Uns diners que, segons la representant del ministeri fiscal, va obtenir de la caixa b del Partit Popular, l’existència de la qual «ha quedat plenament i aclaparadorament acreditada» en el judici, i del cobrament de comissions per adjudicacions.

Notícies relacionades

Anticorrupció: "Ha quedat plenament i clarament acreditada la caixa b del PP"

La fiscalia conclou que la 'Gürtel' va finançar el PP mitjançant suborns

Bárcenas els va blanquejar «amb tanta eficàcia» que no han pogut ser localitzats moviments per valor de 3,8 milions i una retirada d’efectiu de 300.000. El van ajudar l’extresorer d’Aliança Popular Ángel San-chis Perales i el seu fill Ángel Sanchis Herrero, per als quals sol·licita vuit i mig de presó. La seva dona, Rosalía Iglesias, per a qui demana 24 anys, va ser cooperadora necessària. 

Luis Bárcenas es va acollir a la «amnistia fiscal», però «no per regularitzar, sinó per ocultar la titularitat dels seus comptes, ja que ho va fer a nom d’empreses» i «hi ha un abundantíssim patrimoni no declarat a Hisenda».