Albert Rivera: "Només es podrà dialogar si primer hi ha eleccions"

–¿Era inevitable aquesta escalada de tensió de Catalunya?

–Era evitable i encara es pot frenar, però només hi ha una persona que ho pot fer: Carles Puigdemont. L’Estat de dret no frenarà. Si algú comet delictes, la fiscalia, els jutges i la policia han d’actuar. Tenim l’obligació de mantenir la convivència i la pau social entre catalans. Puigdemont serà el responsable de tot el que passi a Catalunya en els pròxims dies.

–Doncs el president de la Generalitat va respondre a la macrooperació de dimecres anunciant els col·legis electorals de l’1-O. I afirma que té «plans de contingència» per celebrar el referèndum. ¿Fins on ha d’arribar l’Estat?

–Puigdemont és un conductor suïcida que està portant a tota velocitat contra el mur de la llei un cotxe en què anem tots els catalans. El que s’ha de fer és canviar de conductor. L’única solució per parar aquesta bogeria són unes eleccions autonòmiques. S’ha d’elegir un nou president o presidenta i un nou Govern, i intentar reconduir la situació. Aquest Parlament, amb una Mesa imputada, i aquest Govern ja no estan legitimats.

–Però abans del dia 1, si el Govern de la Generalitat pretén que hi hagi votació sí o sí, ¿fins on s’hauria d’arribar?

–Fins on estigui disposat el senyor Puigdemont. El que no pot fer l’Estat de dret és escollir si s’aplica o no. Si el president de la Generalitat segueix acumulant delictes, l’Estat de dret no pot frenar. Comença a haver-hi dubtes al Govern català, així que si aconsegueixen convèncer Puigdemont que ha de parar això i convocar eleccions, potser després hi haurà alguna cosa a parlar.

–¿Sense eleccions no hi pot haver diàleg?

–Només pot haver-hi diàleg si es restableix l’ordre constitucional. Fins que no es torni a obrir el Parlament i fins que no hi hagi un Govern legítim que no doni un cop a la democràcia, no hi ha res a parlar. S’han esquerdat les regles de joc i cal recompondre l’autonomia de Catalunya, que paradoxalment és Puigdemont qui l’ha suspès.

–Llavors, ¿creu que és un error el diàleg sobre finançament i fiscalitat que han ofert el PP i el PSOE?

–Tan sols es pot dialogar amb demòcrates, no amb gent que està delinquint. La clau del diàleg són els temps: ara toca parar el cop i tornar a l’ordre constitucional, després legitimar un nou Govern a través d’unes eleccions, i llavors es veurà quines són les majories i què es pot fer.

–Unes eleccions difícilment permetrien construir un Govern alternatiu. Inés Arrimadas ha explorat recentment una moció de censura sense gaire èxit. I les enquestes indiquen que el pròxim president podria ser Oriol Junqueras. ¿De debò creu que és la solució?

–Dependrà del que facin els partits nacionals. Algunes enquestes reflecteixen que el bloc separatista podria perdre la majoria absoluta, i això obriria noves vies. La meva és un Govern de suma, encara que sigui temporal, que estabilitzi Catalunya i que sigui un interlocutor vàlid amb Madrid. I per a això estic disposat a pactar amb el PSOE, amb el PP, amb Podem i fins i tot amb CDC si hi hagués gent disposada a fer-ho.

–¿Amb Podem també? No sembla que hi hagi gaires ponts entre Pablo Iglesias i vostè.

–Per salvar la unió de tots els espanyols i la Constitució, estic disposat a pactar amb Podem sempre que abandoni la deriva en la qual ha entrat. Iglesias haurà de triar entre Junqueras o Arrimadas.

–Ciutadans s’ha oposat a crear una comissió al Congrés per abordar el model territorial. ¿Tan dolent és aquest fòrum de diàleg?

–És un error perquè el que fa falta a Espanya és una reforma de la Constitució, i no una comissió per parlar només de Catalunya. A Pedro Sánchez li vaig proposar acordar una ponència de reforma constitucional, però en comptes d’això ha plantejat una comissió que pot convertir-se en el cavall de Troia per debatre el referèndum independentista. El PSC ha agaft les regnes del PSOE perquè està pensant en un futur tripartit amb Junqueras i CDC. Sánchez és l’únic líder que no ha comparegut encara en aquesta crisi. Per alguna cosa deu ser.

–¿En aquesta reforma de la Constitució hi hauria la possibilitat de permetre a Catalunya un referèndum sobre el seu encaix a Espanya?

–L’únic referèndum que es pot votar és el que fem tots els espanyols el dia que es reformi la Constitució. Aquella votació també es farà a Catalunya i tindrà una lectura política.

–¿I si a Catalunya guanyés el no?

–Si es reforma el finançament, si aclarim les competències, si l’economia va millor i si es gira full de la corrupció, la majoria dels catalans hi estaríem a favor.

–A més de les operacions judicials, aquests últims dies estem veient com se suspenen actes polítics perquè s’hi anava a defensar el dret a decidir. ¿Ho veu normal?

–S’han d’acatar les decisions judicials, però aquests actes no haurien de ser el principal problema. El més  greu és la malversació, la desobediència o la sedició. Encara no he sentit a ningú al·legar quins drets s’han violat perquè la policia segueixi les ordres d’un jutge. Els drets que sí que s’han violat són els de l’oposició al Parlament, els dels alcaldes i regidors amenaçats o els de les famílies de polítics assetjats. És la Generalitat la que està envestint l’ordenament jurídic.

–¿S’hauria d’actuar contra Ada Co-lau per cedir locals municipals?

–Em sembla molt greu perquè respon a un pacte entre l’ajuntament i la Generalitat. El problema de saltar-se la llei una vegada és que molta gent pot decidir saltar-se-la quan li convingui, per exemple, no pagant l’IBI a Colau.

–¿Els Mossos estan complint amb la seva obligació?

–Distingiria entre mossos i direcció dels Mossos. Hi ha sospites que la cúpula dels Mossos pot estar mirant cap a un altre costat. Si és així, cal corregir-ho perquè està en joc la seguretat i la pau social.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

–¿Com s’ha de corregir?

–S’ha de donar un toc d’atenció a la direcció dels Mossos. Confio plenament en els agents que estan a peu de carrer, però no en la part política del cos. Que els agents s’oblidin del que els diguin el conseller Forn i Puigdemont.