Anar al contingut

PREPARATIUS CONGELATS

Colau suspèn la cessió de locals per al referèndum unilateral de l'1-O

L'alcaldessa demana a Puigdemont que li aclareixi com organitzarà la consulta després del veto del TC

Roger Pascual / Barcelona

zentauroepp39993511 barcelona 07 09 2017 pol tica ada colau presenta a marina170908184236

ALVARO MONGE

L'Ajuntament de Barcelona ha suspès la cessió de locals municipals per al referèndum unilateral de l'1-O. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha anunciat aquest divendres que, arran de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), el consistori ha frenat la recerca de locals que havia emprès després de la petició per escrit del president, Carles Puigdemont.

Segons Pisarello, l'equip d'Ada Colau ja havia explorat la disponibilitat d'alguns equipaments municipals, tasca que ha interromput amb la suspensió de la llei del referèndum per part del TC. L'ajuntament ha sol·licitat al Govern català que li aclareixi per escrit com organitzarà l'1-O i què espera del consistori barceloní, i així guanya una mica més de temps, ja que Puigdemont havia demanat als alcaldes que aclarissin abans del diumenge si cedien col·legis electorals o no.

Colau havia dit per activa i per passiva que estava disposada a facilitar la consulta sempre que no es posés en risc els funcionaris. Un requisit de difícil compliment en l'actual context i que ha tornat a reiterar en la carta que ha dirigit a Puigdemont. "Per aquest motiu, els sol·licito que ens informi de quines són les actuacions que tenen previstes, considerant les noves circumstàncies", l'emplaça. 

La contundent sentència del TC adverteix els alcaldes del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió" de l'1-O. Deixa així poc marge de maniobra per a Colau, de manera que cada vegada es veu més a prop la repetició del que va passar el 9-N del 2014: llavors, Xavier Trias no va cedir cap espai municipal, ja que es van fer servir els col·legis que són de titularitat de la Generalitat. 

"Jo soc el primer que he expressat el meu compromís absolut perquè la ciutadania pugui expressar-se (...). Un ciutadà pot desobeir però quan es tracta d'una institució això implica treballadors públics", ha reflexionat Pisarello, que ha fintat, amb més o menys fortuna, totes les preguntes sobre si desobeirien la consigna clara del Constitucional o no.

Malgrat que ha evitat dir directament que no els cediran, el PDECat ja n'ha tingut prou per carregar amb duresa. "La decisió de Colau ja està molt orientada", ha denunciat Jaume Ciurana. “Colau ha de decidir si està amb el Parlament o amb el TC, si està amb Puigdemont o amb Rajoy”, ha deixat anar abans de clamar que "el compromís real amb la consulta és el que han fet més de 500 alcaldes al firmar el decret de suport al referèndum".

Una hora després, centenars d'independentistes han protestat davant de l'ajuntament exigint a crits ("Colau, volem votar") que Barcelona no faci cas al TC i posi els seus recursos a disposició de l'1-O. Manifestacions de pressió semblants s'han produït davant d'altres ajuntaments que, com els de Lleida o Mataró, han optat per respectar la suspensió declarada pel Tribunal Constitucional.

La pressió independentista sobre els alcaldes 'desafectes' també s'estén a les xarxes socials, impulsada a través de la web comsempre.cat, a través de la qual s'anima a retreure'ls la seva posició i exigir-los que col·laborin amb l'organització del referèndum unilateral.    

A Barcelona, amb la frenada a la cessió de locals, els comuns' han esquivat el primer obstacle d'una setmana en què han vist des de la barrera l'aprovació de la llei de transitorietat i la del referèndum al Parlament. Colau, Pisarello i la resta de membres de Barcelona en Comú han contemplat com l'1-O tornava a fer saltar les costures de Catalunya Sí que es Pot, la volcànica coalició parlamentària integrada per ICV, EUiA i Podem i en què el partit de l'alcaldessa no es va integrar el 27-S. Tot i l'enèsima picabaralla entre Podem i ICV, Sí que es Pot es va acabar abstenint en la llei del referèndum, i així va evitar posar-se del costat del PSC, Ciutadans i el PP.

El colauisme també vol evitar situar-se en el bloc del 'no' a les urnes i per això fa temps que defensa que està disposat a participar en l'1-O, malgrat considerar-ho una mobilització. En aquesta línia s'ha d'entendre la pregunta que Catalunya en Comú, la nova confluència dels comuns, planteja presentar a la militància. "¿Catalunya en Comú ha de cridar a la participació en la mobilització de l'1-O?" és l'enunciat base sobre el qual debatrà aquest dissabte la coordinadora de la formació aquest dissabte per elaborar la pregunta que les bases votaran del 12 al 14.

Mentre que Barcelona en Comú i EUiA aposten pel sí a la mobilització, Iniciativa té més dubtes. Els seus dirigents van reclamar que la pregunta fos clara i diversos sectors defensen votar que no en la consulta interna. Històrics com Lali Vintró i Joan Boada han firmat un manifest titulat 'L'1-O no hi anirem', que ja compta amb 600 suports.

Consulta el mapa d'ajuntaments a favor i en contra de l'1-O

0 Comentaris
cargando