Rajoy-Iglesias vs. Suárez-González

Pablo Iglesias intenta relativitzar el previsible fracàs de la seva moció de censura contra el Govern del PP, que es debatrà el pròxim 13-J al Congrés. Addueix que també Felipe González va perdreFelipe González  contra Adolfo Suárez el 1980 i, no obstant, va quedar consagrat com a vencedor moral i home d'Estat. ¿Té possibilitats el líder de Podem de guanyar simbòlicament com ho va fer el socialista? Els experts veuen diferències insalvables per emular la gesta.

PRESIDENT SENSE SUPORTS

Adolfo Suárez estava qüestionat internament i, malgrat haver guanyat les eleccions del 1979, governava amb respiració assistida. La UCD començava a desmembrar-se i una facció del partit intentava col·locar com a successor Joaquín Garrigues Walker. Es filtraven fins i tot les deliberacions del Consell de Ministres. El president només va sobreviure vuit mesos a aquell debat. El PP, en canvi, segueix unit malgrat els escàndols de corrupció, el lideratge de Mariano Rajoy és graníticMariano Rajoy  i el partit funciona com una falange macedònia. 

POR AL PARLAMENT

Suárez tenia una por atàvica als debats al Congrés i evitava al màxim la seva presència a l'hemicicle. L'oposició al complet havia detectat aquesta debilitat i el PSOE va decidir aprofitar-la per presentar la moció de censura. Rajoy no serà recordat per la seva èpica discursiva, però és un parlamentari eficaç i ha demostrat que pot torçar el braç a Iglesias en els debats i a les urnes. 

PERFIL POLÍTIC

González disfrutava d'una enorme valoració com a líder. Havia aconseguit reconduir el PSOE del marxisme per convertir el partit en una organització més transversal. La redeologització el va allunyar d'un PCE que continuava projectant por malgrat la seva renúncia al leninisme. La seva participació en els Pactes de la Moncloa va augmentar la seva reputació. Iglesias té el control total de l'aparell de Podem després d'arrasar a Vistalegre 2. No obstant, suspèn en totes les enquestes i irradia una imatge de desconfiança tal que la direcció morada ha demanat un estudi per remuntar la precària valoració del líder. Admeten internament que el retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE perjudica la projecció d'Iglesias.

ALTERNATIVA DE GOVERN

El PSOE era percebut com un partit de Govern, una alternativa creïble a la UCD. González era el líder indiscutible de l'oposició. Va aprofitar els pactes de la Transició i el Debat de Política General (posteriorment Debat de l'Estat de la Nació) per construir una reputació de solvència i honestedat. Iglesias ha optat, en canvi, per un discurs destituent, d'impugnació i xoc de trens. Les seves apel·lacions a la calç viva i el ‘me la sua, me la pela’ refermen un lideratge disruptiu allunyat del to constituent que vol imprimir, ara, a la moció. Critica el Parlament i l'utilitza com a caixa de ressonància per a l'agitació als carrers. Reivindica la bandera de líder de l'oposició, però les enquestes no el consagren com a tal.

ERRORS DEL GOVERN

Notícies relacionades

La moció de censura de Podem es debatrà el dimarts 13 de juny

Sánchez i Iglesias comencen a explorar una aliança anti-Rajoy

La UCD va cometre un error gravíssim en el debat: va treure el gruix dels ministres a replicar el programa de Govern exposat pel PSOE, un per un. González va respondre a cada d'un d'ells, va desmuntar els seus arguments i va guanyar cada enfrontament cos a cos durant dos dies en els quals tot el país estava pendent d'un Parlament que, amb la democràcia acabada d'estrenar, era un centre neuràlgic d'interès ciutadà. Aquest error de la UCD en el plantejament estratègic del debat va permetre a González consagrar-se com a estadista i va impulsar el seu carisma èpic. El PP no concedirà tanta transcendència a Iglesias. Delegarà la rèplica en el portaveu popular, Rafael Hernando, o en la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i mirarà de restar valor al debat.

LA SOLEDAD MATA

Més enllà del recompte matemàtic, una moció de censura la perd simbòlicament qui es queda sol. El 1980 únicament la UCD va votar en contra de la que va plantejar González. El PSOE va sumar cinc partits més i sis es van abstenir. En aquesta ocasió, Iglesias pot comptar amb tres abstencions (PSOE, PNB, PDECat) i dos suports, ERC i Bildu. Molts llegiran que només suma els independentistes, però tot i així, sembla lluny de la soledat d'Antonio Hernández Mancha el 1987, quan va fracassar matemàticament i moralment. Aliança Popular (AP) només va aconseguir convèncer l'únic diputat d'Unió Valenciana.