ENQUESTA DEL GESOP

Els catalans aposten per 'desprivatitzar' els serveis bàsics

Tres de cada quatre ciutadans prefereixen la gestió pública de la sanitat, l'aigua i els residus

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Encara que Junts pel Sí no està disposada a cedir davant la CUP en la negociació pressupostària per canviar el model de gestió concertada d’alguns serveis públics, una àmplia majoria dels catalans serien partidaris que la Generalitat recuperés el control de certes prestacions cedides ara a l’empresa privada. Seria el cas de la sanitat, l’aigua i la recollida de residus, tres àmbits la gestió dels quals a Catalunya la comparteixen les administracions públiques i companyies privades.

    

Segons una enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, vuit de cada 10 ciutadans reclamen la desprivatització d’aquests serveis, i tres de cada quatre creuen que la gestió pública és, en general, millor que la privada. Al 79,4% dels entrevistats els semblaria bé que les administracions recuperessin serveis avui concertats per gestionar-los directament, mentre que el 14,4% rebutjaria aquesta opció. En la mateixa línia, el 76,8% prefereix la gestió pública a la privada, enfront del 14,9% que es queda amb aquesta última.

  

 El treball de camp del sondeig, a partir de 800 entrevistes, es va elaborar del 12 al 14 de desembre, amb posterioritat a l’admissió a tràmit dels pressupostos del 2017, que la CUP va facilitar amb incomoditat. De fet, entre les esmenes que han presentat els cupaires als comptes n’hi ha algunes dirigides a revertir privatitzacions i a eliminar concerts educatius, reclamacions que sempre han topat amb l’oposició de la coalició del Govern.

 

    No obstant, la majoria dels votants del PDECat (69,6%) com d’ERC (89,3%) es mostren favorables a les desprivatitzacions, i també són molts més els electors de l’antiga CDC (66,7%) i d’Esquerra (81,1%) que prefereixen la gestió pública a la privada en prestacions com la sanitat, l’aigua i els residus.

    

Una quarta part del calador neoconvergent és partidari de mantenir les actuals concertacions, i prioritza la gestió privada a la pública. L’electorat amb més reticència a les desprivatitzacions és, és clar, el del PP: el 54,2% tornaria el control dels serveis públics a les administracions i el 29,2% conservaria el model vigent.

    

LES CONDICIONS LABORALS

Malgrat les tisorades de l’últim lustre, els catalans consignen una molt bona opinió de la gestió pública dels serveis bàsics. El 73,3% dels enquestats sostenen que la gestió pública garanteix millor que la privada unes condicions laborals dignes per als treballadors (una percepció majoritària també en tots els electorats), enfront del 15,4% que creu el contrari.

    

Per al 71%, els ciutadans reben serveis de més bona qualitat quan aquests estan en mans de les administracions, mentre que el 19,8% percep més bona qualitat en l’empresa privada. Entre els joves i entre els votants del PP i el PDECat, disminueix la creença que els serveis públics comporten més qualitat.

    

Així mateix, el 62,4% dels sondejats consideren que la gestió pública suposa més garantia que els recursos es gasten de forma eficient, enfront del 26,6% que veu més eficiència en la gestió privada. La gent gran i els votants de la CUP i d’En Comú Podem són els que perceben més eficiència en la gestió pública; els del PP, el PDECat i Ciutadans, els que més dubten.

Notícies relacionades

  

 Finalment, el 61,4% dels ciutadans afirmen que els serveis es gestionen amb criteris més professionals quan estan en mans de les administracions, mentre que el 29% detecta més professionalitat en la gestió privada. Els que més dubten de la professionalitat en la gestió pública són els votants de PP (només el 25% l’avala), PDECat (52,2%), ERC (59,2%) i Ciutadans (61,5%). 

Fitxa tècnica

-Tècnica d'investigació: entrevistes telefòniques assistides per ordinador. -Univers: població de 18 anys i més a Catalunya. -Nombre d'entrevistes: 800. -Mostreig: Estratificat per dimensió de municipi amb selecció aleatòria de llars i quotes creuades de sexe i edat. -Error de la mostra: +/- 3,5% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5. -Treball de camp: del 12 al 14 de desembre.