«Emprenedora ho és la gent de barri que teixeix alternatives a la misèria»

Arriba un parell de minuts tard a la cita i s'excusa. Ve d'aturar dos desnonaments, i només són les 11 del matí. Alba Sanjurjo, filla d'activistes de Canyelles, va unir la seva indignació a la d'altres joves i fa quatre anys van fundar l'Assemblea de Joves de Nou Barris. Per la seva implicació i el seu argumentari, hi ha qui profetitza que el seu nom ens sonarà a tots ben aviat.

-Són les seves primeres municipals.

-És tot tan atabalador que no sé jo si vull que passin ja. Hi ha una desconfiança de base, ¿no?

-¿N'hi ha?

-Fa ràbia ser sistemàticament oblidats i haver de lluitar-ho tot. A Nou Barris no som reivindicatius perquè ens avorrim a casa. Ho som perquè ningú ens fa cas. I estem malament. La gent està deprimida i cremada perquè no hi ha ni el més bàsic. Desnonen gent cada dia. Molts van a demanar arròs i després no el poden cuinar perquè no tenen gas. ¿Estem permetent això en aquesta ciutat? ¡No pots pensar a ser una smart city quan no tens un plat a taula!

-¿Cap fe en les solucions que vinguin de la plaça de Sant Jaume?

-Més aviat donen motius per pensar que allà no s'hi cou res de bo. Tot i així, qui baixa al carrer i parla amb els col·lectius oprimits té més legitimitat que el que diu que ens regalarà el cel i la lluna i no ha trepitjat Nou Barris en sa vida.

-Té decidit el vot, llavors.

-Sóc militant de l'esquerra independentista des de fa dos anys. I crec que l'única alternativa coherent davant les necessitats de la gent és la que es fa des de la gent. Per mi aquesta alternativa és la CUP Capgirem Barcelona.

-Barcelona en Comú també ve d'aquesta base que reclama.

-Els de Barcelona en Comú són companys, gent de barri que treballa, però no es pot transformar la ciutat tenint com a soci ICV, que ha sigut còmplice d'anys de marca Barcelona. Aquesta aliança posarà obstacles en el camí.

-¿La seva postura representa la dels joves de Nou Barris?

-Hi ha joves del districte que tenen molt clar d'on vénen. Nou Barris no és un xampinyó que ha crescut a Barcelona. Té un perfil de gent obrera i de migrats de la resta d'Espanya i del món, i quan no els han donat drets, han lluitat per tenir-ne. Som molts els joves que volem un barri digne.

-¿Què més vol la seva generació?

-Davant nostre s'estén la immensitat. Ens venen un discurs d'emprenedoria, quan véns d'on véns, quan l'educació al barri està com està i l'esperança de vida respecte a Pedralbes és de 10 anys menys. Jo considero que és molt més emprenedora la gent de barri que teixeix alternatives a la seva misèria que no pas la que té una bona idea, la posa en marxa amb milers d'euros i la ven a Londres.

-¿I quina pega posa a les iniciatives municipals per a la gent de la seva edat?

-Des de l'ajuntament es fan programes per fer fora els joves. Et munten xerrades sobre com buscar feina al Brasil o a Alemanya. Vull que l'ajuntament em digui que hi ha esperança en aquesta ciutat, que procuri que hi hagi llocs de treball dignes. Jo no me'n penso anar d'aquí i penso molestar tant com pugui.

-De moment, té nota alta en l'assignatura de líder veïnal.

-No ho sé... Sóc una mica noia per a tot. Quan s'ha de parar un desnonament, es para. Si toca fer una pancarta, es fa. Si des de l'Assemblea de Joves organitzem jornades amb la col·laboració de l'Ateneu de Nou Barris, allà hi sóc jo.

-¿Es veu fent un salt a la política institucional, com Ada Colau?

-No és la meva aspiració. Crec que el poder transformador real és aquí i ara. El tenen les persones corrents que un dia s'aixequen i diuen: «Això no m'agrada, ¿a tu tampoc? Doncs mans a l'obra». Tot es pot canviar.

-Fantasiegi, ¿quina primera mesura adoptaria per a la ciutat?

-Garantiria una vivenda a tothom, i el subministrament de llum i d'aigua. I veuria intolerable que els nens només mengessin una vegada al dia al col·le, i tindria clar que no fan falta 20 lecheras per a un desnonament… Xavier Trias ens ha respost a tuits dient que, en el cas dels desnonaments, l'ajuntament no hi pot fer res. Però no fa falta ser un expert en economia per saber que el pressupost municipal és molt més gran que el de la PAH, i la PAH, venent samarretes i xapes, té recursos i fa coses.

-Des del districte estaran més atents, ¿no?

-La regidora de districte ni ens ha mirat a la cara en el ple. Ens titllen de violents, posen policia a la porta, registren motxilles, limiten l'aforament a 99 persones quan és un districte amb 14 barris. No ho podem entendre. I les 100 entitats de Nou Barris Cabrejada, Diu Prou! demanen coses molt bàsiques: vivenda, aliment, un transport per anar a treballar que no sigui a preu de luxe.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

-Escolti, i el que passa a la resta de Barcelona, ¿li interessa?

-Catorze barris necessiten d'una implicació molt gran. Tot i així, sento que la Barcelona dels barris, la que diu el que no li agrada, em representa. El que em provoca urticària és aquest model de ciutat amb 25 línies de bus turístic que ens intenten vendre. Centren el seu interès en allò que dóna diners, passant al davant de les necessitats de la gent. I això no ho podem permetre.