El mirall ¿trencat? del Quebec

Ahir no era la primera vegada que Jean Charest, el liberal i federalista primer ministre del Quebec del 2003 al 2012, visitava Catalunya. Va aterrar el 10 d'octubre del 2011, quan dirigia la francòfona província canadenca, per ser rebut pel president de la Generalitat, Artur Mas, que va mostrar una indissimulada enveja: «Desitgem el mateix que el Quebec respecte al Canadà, és a dir, volem el dret a decidir lliurement, democràticament i pacíficament el nostre futur». En aquell moment encara faltava un any perquè el líder de CiU s'embarqués rumb a Ítaca, de manera que Charest no va aprofundir en el debat.

En el seu retorn a Barcelona, ahir, sí que va abordar de ple la qüestió, amb el coneixement de causa dels dos referèndums celebrats al seu país, el 1980 i el 1995, que es van tancar amb dues victòries del no a la independència. I segurament el discurs no li va agradar tant a Mas: «Hi ha molt pocs problemes que es poden solucionar amb un sí o un no. Un referèndum dóna respostes, però divideix i bloqueja. Al Canadà, va dividir famílies, va crear tensions i va generar cicatrius. Encara que pensem que resol els problemes, a vegades exacerba les divisions. No és la panacea». El marc de reflexió ahir era totalment diferent. Es tractava d'un col·loqui amb l'exministre socialista Josep Borrell organitzat per la plataforma antiindependentista Societat Civil Catalana, que va orientar la dissertació cap a «les conseqüències de la tensió sobiranista a Catalunya i el Quebec».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Charest va citar poc Catalunya, però implícitament s'hi va referir moltes vegades, com quan va semblar reprendre el president per voler convertir unes eleccions en un plebiscit. «Un referèndum no és una campanya electoral. La responsabilitat en un referèndum és molt més gran. Les campanyes són un xou i s'exageren les diferències», va recalcar el polític quebequès, per a qui els independentistes són els que tenen la «responsabilitat» de presentar les conseqüències i els costos que tindria una separació.

El consell de Charest per a Ca-talunya és que intenti mantenir un debat «sense excessos» i amb «respecte mutu» perquè les conseqüències d'una secessió són «greus» per a una societat. I va acabar delectant l'auditori al suggerir que l'independentisme és una moda, com totes, passatgera: «Amb el temps canvien les prioritats. Al Quebec ara és l'economia».