Mas arriba fins a les portes del 9-N sense aclarir els dubtes

A 48 hores que el miler llarg de punts de participació, o votació, obrin les portes, siguin aquestes literals o metafòriques, una pluja de dubtes plana sobre el 9-N. Del que es va pactar el desembre del 2013 entre les forces pro consulta, només l'entusiasme popular sembla mantenir-se incòlume. La resta s'ha anat transformant en no se sap ben bé què. I d'entre tots els dubtes, n'emergeix un per sobre de la resta: ¿qui organitza el procés participatiu? El Tribunal Suprem va rebutjar ahir per unanimitat l'últim intent de la Generalitat per intentar que els tribunals li permetessin celebrar la consulta alternativa. Amb les coses així, fins i tot el més acèrrim simpatitzant progovernamental pot afirmar que l'Executiu català està immers en el desacatament. Encara lleu (una campanya televisiva, una web), però que obre la porta a nivells més alts.

Com va avançar ahir aquest diari, la Moncloa té les esperances posades en el fet que el president, Artur Mas, deixi el procés participatiu en mans de les entitats civils. Actitud que a CDC no veuen malament. Així, la portaveu, Mercè Conesa, va assenyalar en una entrevista al diari Ara que «no hi hauria diferència» entre un 9-N en què les regnes fossin portades per l'Executiu de Mas i un que «pivotés» sobre les entitats cíviques.

El Tribunal Suprem es va negar a suspendre, com pretenia la Generalitat, l'acord del Consell de Ministres que va autoritzar la presentació d'un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) contra el 9-N, informa Margarita Batallas. Els magistrats van explicar que l'acord del Consell de Ministres «no és un acte susceptible de recurs contenciós administratiu, ni ordinari ni especial». Així mateix, van aclarir que correspon al TC «en exclusiva» resoldre la legalitat o no de la consulta de diumenge. I subratlla que les decisions del Constitucional «no poden ser enjudiciades per cap òrgan jurisdiccional de l'Estat».

PISTA D'ATERRATGE

Tancada la via legal que mantenia en suspens la possibilitat d'un 9-N organitzat pel Govern, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va pintar ahir ben clarament quina és la pista d'aterratge per la qual, en opinió de l'Estat, hauria de transitar Mas. El ministre va admetre que el Govern es quedarà de braços plegats si són les entitats cíviques, i no els governants, qui piloten la celebració de la consulta. «Si la Generalitat no promou actuacions en el desenvolupament d'una consulta no autoritzada, no sembla que sigui necessari requerir davant el Constitucional ni els jutges i tribunals per actuar, perquè no hi ha infracció de l'ordenament jurídic», va assenyalar, informa Patricia Martín.

Convergència va donar ahir dos missatges que, a simple vista, poden semblar contraris, però que, passant-hi la lupa, no ho són tant. El número dos de CDC, Josep Rull, va afirmar, categòric, que el 9-N «l'organitza el Govern però sobretot és la consulta del poble, que l'ha fet seva». Conesa va obrir la porta a la possibilitat que fossin les entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir les que portessin el pes organitzatiu diumenge. ¿On és el truc? A dir que el 9-N ja està organitzat i que ho ha fet el Govern. Que tot està a punt i que el procés participatiu és, com va apuntar també Conesa, «autoexecutable». Això serviria per evitar conseqüències legals.

Mentrestant, Joan Herrera, colíder d'ICV, va afirmar ahir a Parets del Vallès que el Govern no li havia donat cap indici que el fes pensar que avui, en la cimera del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Mas cedeixi l'organització a les entitats del pacte, segons informa Albert Segura.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

PRESSIÓ A LA GENERALITAT

¿I si Mas decidís no usar la pista d'aterratge que li va posar ahir Catalá? La delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, va remetre ahir dues cartes a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en què els recorda la «importància» de no incomplir la decisió del TC. Llanos de Luna també va enviar cartes en el mateix sentit a tots els alcaldes, secretaris i interventors municipals i als presidents de les diputacions i dels consells comarcals. I també als directors de 3.700 centres docents públics, als quals va recordar que determinades actuacions «podrien contravenir la resolució del TC, com permetre la utilització del centre per a actes vinculats a la celebració de la consulta suspesa». La resposta de la Generalitat pot ser bastant indicativa: va recordar «una vegada més» que la seva posició «ha estat sempre compromesa amb el compliment del principi de legalitat».