La masculinitat absent

Soc home. Soc blanc. Soc heterosexual. Soc un privilegiat, entès el privilegi no com una mercè, sinó com una tara que veta l’equitat. 

Els patrons d’identitat de gènere passen de generació en generació sense que la societat adquireixi consciència de la urgència d’un canvi radical. La dona s’ha incorporat com a força de treball i de consum en la societat industrial, però els centres de poder li segueixen vetats majoritàriament. Hi ha excepcions, algunes de molt notables, que confirmen la regla.

En les famílies heterosexuals, la criança dels nens segueix recaient en la dona. És ella qui es veu obligada en general a ajornar o cancel·lar els seus projectes professionals. Els fills acostumen a criar-se en absència quotidiana del pare. Aquest arriba tard. Una broma, una carícia, potser un retret. Al matí, els portarà al col·legi, més adormits que no pas desperts tots al cotxe. ¿Qui sol controlar les visites mèdiques, l’alimentació, si la nena ha de portar retoladors en la visita al museu?

Competitivitat i no afecte

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En absència de masculinitat, les nenes tenen un referent identitari, la mare. Els nens no el tenen. El de la mare no els serveix, els està vetat per les estructures jeràrquiques del model heterosexual. El nen queda pres de la recerca constant d’un referent masculí absent, cosa que deriva en la substitució de l’afecte per la competitivitat com a eix central de les relacions interpersonals. Aquesta competitivitat, segons la filòsofa feminista d’arrel marxista Nancy Hartsock (1943-2015), és el germen de l’hostilitat, de la lluita permanent jo/l’altre que defineix el model relacional masculí.

Hi pot haver un manera de limitar la masculinitat absent i les seves conseqüències: la participació completa del pare en la criança. Però això no serà una realitat sense permisos laborals de paternitat obligatoris. Fins llavors, els empresaris preferiran contractar homes que dones en edat fèrtil, i els homes seguiran prioritzant la competició professional sobre el compromís familiar.