És necessari eliminar la pols

Jo estava escrivint en el meu petit despatx, quan he sentit un soroll més enllà de la porta. Un soroll molt diferent del que feia la meva màquina d’escriure, la vella i fidel Olivetti mecànica, que encara sobreviu i em parla teclejant. 

El soroll venia del corredor del pis i de seguida el vaig poder identificar: algú havia posat en marxa una aspiradora.

He de dir que sempre m’han seduït més els sorolls que els silencis. Sé que hi ha escriptors que necessiten el silenci per poder pensar i treballar. No sóc d’aquests. El silenci ambiental més aviat em paralitza, mentre que els sorolls no invasius, els sorollets de fons m’estimulen. Admiro, però em costa entendre, que un monjo decideixi viure en un desert o en un racó de muntanya.

Jo sóc un pobre urbanita. No suporto, només, el soroll de l’aspiradora, potser fins i tot l’agraeixo. Perquè aquella màquina no em diu res, no em parla, però m’ajuda a sentir-me despert. Ja se sap, i és tòpic, que hi hagi escriptors que busquen l’aïllament per poder pensar. Deuen tenir un cervell molt autònom, per dir-ho així. El meu cervell potser és més feble i si no rep estímuls de fora tendeix a adormir-se.

Aquell sorollet de l’aspiradora m’ha portat a buscar l’origen d’aquesta màquina que ha tingut un èxit universal.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’aspiradora es va inventar fa molts anys, i s’ha anat perfeccionant. Avui n’hi ha a totes les cases, però els primers usuaris van ser els grans magatzems, els teatres i els hotels. Durant la primera guerra mundial es van posar en marxa aspiradores perquè els metges van atribuir els contagis del tifus a la pols en suspensió.

Tots els aspiradors moderns són hereus d’aquells artefactes. Avui tots som més o menys aspirants a algun èxit, a algun benefici. Si l’aspiradora serveix per treure la pols, seria oportú intentar treure’ns la pols d’algunes idees, d’alguns costums que ja s’han de netejar.