Un tema prioritari

Des que va començar la crisi econòmica el 2008, els pressupostos de les administracions públiques a tots els nivells van disminuir i alguns impostos com l’IVA van augmentar. En sectors que depenen d’alguna manera de les polítiques públiques, un dels efectes ha estat disminuir les ofertes d’ocupació, cosa que ha afectat de forma directa sobre l’accés de joves professionals a llocs de treball públics. De forma indirecta, els gestors han tendit a utilitzar formes de contractació més econòmiques, cosa que significa sous baixos i contractes temporals. Les conseqüències d’aquestes decisions en sectors com l’educació, la sanitat, la recerca o la cultura, àmbits que sovint se solapen, poden acabar sentint-se en tota la societat i durant molt de temps.

Les dades que tenim dels efectes de la crisi a Espanya sobre l’ocupació dels joves són preocupants per la profunditat i la durada. En el sector públic de les universitats o la recerca hi ha hagut durant anys un reemplaçament d’un 10% de les jubilacions de les places fixes. La reducció en nombre i l’envelliment de professors i investigadors n’és la conseqüència directa, però la disminució dels pressupostos ha produït que les condicions de contractació d’eventuals i interins hagin empitjorat. No fa gaire els rectors d’universitat alertaven que una proporció significativa dels professors joves de la universitat tenen sous per sota del nivell de la pobresa. Un informe del Col·legi de Metges de Barcelona explicava que la meitat dels metges de menys de 45 anys estaven en condicions d’inestabilitat laboral i que el 87% dels metges que han passat el MIR, després de més de deu anys de formació, i treballen tenen contractes de menys de sis mesos. Les dades pels oficis de la cultura deuen ser encara pitjors. Sembla que s’estiguin posant tota mena d’obstacles perquè aquells que estan en el seu millor moment de creativitat s’incorporin a professions que necessitem que siguin atractives. L’emigració segueix sent la solució per a molts.

A tot això hi hem d’afegir l’aparició de normes noves que, una rere l’altra, tenen com a efecte dificultar l’acció de les institucions i empreses d’aquests àmbits. Un dia són les dificultats en la contractació, l’altre dia revisions a l’alça o l’exigència de pagaments de l’IVA. Semblaria que estem en presència d’una insistent política, un cas únic a Europa, per impedir que les activitats de recerca, educació, sanitat o cultura es desenvolupin amb eficàcia. Això passa quan, segons les afirmacions oficials, la crisi econòmica s’està deixant enrere i quan en conjunt representen una activitat econòmica fins i tot superior al turisme. Els rectors de les universitats de casa nostra han encomanat estudis que demostren l’eficàcia econòmica de les inversions en ensenyament superior. Sembla que només l’argument del retorn econòmic immediat pot ser escoltat quan potser caldria recordar que és a la universitat on es formen els professionals que vertebraran la nostra societat en el futur.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El proper 21 de desembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Sobre la taula hi haurà sense dubte qüestions polítiques molt rellevants. Però els qui en surtin escollits hauran de ser esponsables de les polítiques que afecten els ciutadans. Tots hauríem d’examinar el que proposen els candidats en política sanitària, universitària, de recerca o de cultura. A totes elles les inversions han caigut i l’accés dels joves professionals està bloquejat. Una societat com la nostra, si ha de jugar amb algun èxit en l’entorn dels països europeus, no pot deixar de plantejar-se les seves polítiques d’aquests sectors. Les universitats, i la resta del sistema educatiu, són la base de la formació dels professionals del futur. 

La recerca és el punt de partida de la innovació social i industrial. I la sanitat i la cultura formen l’entorn que permet que els individus desenvolupin la seva vida amb bons nivells de benestar. En el seu conjunt, aquests sectors representen un elevat percentatge del PIB en què competeixen els països desenvolupats. Sembla per tant que les accions polítiques haurien de tenir com a prioritat fer que aquestes professions es trobin entre les més atractives pels joves de talent, cosa que actualment no passa ni de bon tros. Quan anem d’exercir el nostre vot, tinguem en compte el que diuen les diferents opcions polítiques d’aquests temes, si en diuen alguna cosa. Són també qüestions essencials en les que s’hi juga el nostre futur.