No contemplo aquest escenari

Gairebé sempre que s’entrevista un polític, apareix una frase que hauria d’avergonyir-nos. El periodista intenta saber quina reacció tindria el seu convidat en el supòsit que es donessin certes condicions futures. Si allò pel que se li pregunta no és del grat del polític, aquest sempre tanca la qüestió amb una d’aquestes tres contundents respostes:

1.- És absurd aventurar el que no ha passat.

2.- Si això es produeix, ho avaluarem.

3.- No contemplem aquest escenari.

Normalment, l’entrevistador ho dona tot per perdut. Afortunadament, jo no 

em dedico a interrogar polítics, però si fos el meu ofici, la cosa no acabaria així. Em posaria teatralment seriós i li preguntaria al meu convidat si potser no és capaç d’imaginar hipòtesis. A l’instant, i per compensar la meva contundència, passaria a l’elogi tàctic i li diria que és prou intel·ligent per visualitzar el senzillíssim escenari que li plantejo. Malgrat el meu enginyós intent, el convidat tornaria, és clar, a respondre amb una variant de qualsevol de les tres opcions anteriors, moment en el qual jo m’arremangaria i, molt enfadat, li diria:

   

 «Senyor (o senyora), vostè és tremendament ineficaç. Si tothom fos com vostè, no tindríem art ni ciència, perquè aquestes dues disciplines es nodreixen d’imaginar el que no ha passat. L’hi explicaré perquè m’entengui. Pensi en Albert Einstein. Amb només 16 anys, es va preguntar què passaria si poguéssim viatjar a la velocitat de la llum. El seu interrogant va canviar per sempre la història de la ciència, perquè l’home va dedicar molts anys de la seva vida a trobar la resposta. Ara suposi que, en lloc d’això, el jove Einstein s’hagués respost a si mateix: «Bah, és igual, és absurd aventurar el que no ha passat. Ja ho pensaré si algun dia passa». O visualitzi Cervantes, sol a casa seva, preguntant-se quines coses li passarien a un pobre home que ha perdut el cap després d’haver llegit massa llibres de cavalleria. ¿Veuria capaç el gran escriptor de cometre l’estupidesa de respondre’s dient: «No contemplo aquest escenari»?

Potser li semblen uns exemples massa distants, així que intentaré posar-n’hi un altre menys abstracte. Uns policies es pregunten què passaria si hi hagués un atemptat en un estadi de futbol. Transmeten aquesta raonable inquietud als seus superiors, i ells, burletes i esquius (com vostè està sent amb mi) li responen: «No té sentit aventurar el que no ha passat. Aquest atemptat hipotètic és un escenari que els comandaments no contemplem».

   

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

 ¿Comença a entendre fins a quin punt resulta útil i necessari conjecturar? ¿Oi que sí, convidat meu? ¿Llavors per què no em respon d’una santa vegada a la pregunta que li he formulat? ¿Que potser vostè és tonto i no és capaç de fer-ho o –la cosa més probable– m’està prenent el pèl escaquejant-se de la meva pregunta, faltant-me al respecte a mi i als centenars de milers d’espectadors que ens estan mirant?».

No sé si, després de fer això, el polític em respondria, però els asseguro que jo em quedaria molt a gust.