Construint un altre Barça

Molta gent no és conscient de l’abast de la transformació del Barça que intenta fer aquest any Ernesto Valverde. Si s’agafen a certa il·lusió abstracta de continuisme amb retocs, queden curtíssims. Si s’aferren al fet que ha de fer-se una simple evolució del vell model d’èxit, també. El Barça es juga literalment la vida –el triomf esportiu, la felicitat dels seus seguidors, la viabilitat econòmica, conservar el seu prestigi– en l’operació de convertir-se en un altre equip diferent, diferent del que coneixíem i al qual, ai, van arribar a conèixer massa els seus adversaris, que van trobar en les pissarres tàctiques la manera de desactivar-lo.

Si s’analitzen amb precisió les coses brota l’evidència que ja no en queda res d’aquell poder futbolístic que s’imposava des d’una robustesa tècnica excepcional al centre del camp a partir de la coordinació horitzontal i vertical de Xavi, per mirar uns quants anys enrere. I és més fàcil veure, rastrejant temps recents, que així mateix ha desaparegut l’imperi de domini que produïa als estadis el tipus de joc del trident.

Valverde sembla apostar per un equip construït del darrere cap endavant i practicant de solidaritat activa en totes les parcel·les de la gespa. Busca una ocupació més intensiva de tots els espais a partir de més esforços físics i desdoblaments posicionals. Després dels referents de Xavi o el trident, un dels seus nous eixos és, per citar un exemple, Ter Stegen. Aquí el porter mai havia sigut tan decisiu per a l’activitat ordinària dels seus deu companys. Un altre eix que es perfila és el duo de recolzament Mascherano-Umtiti, ara que tots dos estan en molta millor forma que Piqué. Un tercer vector és la recuperació d’Iniesta, sempre amb el suport de Rakitic i més últimament també de Paulinho.

Però l’entrenador barcelonista necessita més cartes decisives. Per això treballa per intentar saber si Semedo té la possibilitat de convertir-se en un dels grandíssims laterals que en altres països europeus (a Espanya hi ha la referència de Carvajal) guanyen punts i decideixen partits; de moment sembla més aviat que no. O si Deulofeu té prou capacitat regular per desbordar que requereixen les ofensives; fins ara això suscita dubtes inquietants. Sense peces d’aquesta mena acompanyant el ciment-base de l’onze (constituït per Jordi Alba, Busquets, Sergi Roberto i Suárez), Valverde està encara lluny d’arrodonir un equip de consistència total que pugui acompanyar Messi.

El gran distorsionador

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Messi és el gran distorsionador de la visió de la transformació que s’està produint davant els nostres ulls. La seva condició d’enllaç entre les diverses etapes de joc que ha protagonitzat el Barça des que ell va aparèixer, taca les anàlisis. La seva brillantor individual distorsiona els aspectes bons i els dolents de la resta de l’equip, encara que ningú pot ignorar que aquesta segona faceta, la negativa, inclou desastres tan monumentals del Barça com el desaprofitament de la presència conjunta de l’argentí i Neymar en relació amb la Lliga i la Champions passades. ¡Quin mal acompanyament que van tenir!

Si Messi no es lesiona o experimenta una baixada substancial, la resta de l’equip a partir dels canvis que està rodant Valverde té al seu abast una temporada amb títols d’impacte. Però solament és possible a partir d’un altre Barça en relació amb el que coneixíem.