00155

És sabut que els aficionats a les loteries són persones maniàtiques. O sempre juguen al mateix número o s’ho fan venir bé per acostar-se a la sort a través d’algun conjur més o menys esotèric. És molt estès el costum d’apostar (i en el cas de la Rifa de Nadal, encara més) a números que rememorin una circumstància viscuda durant l’any. Si és possible, una desgràcia. O anar a comprar dècims en poblacions atacades pels incendis o les inundacions o d’altres catàstrofes naturals o civils. Per exemple, el 17817. Diuen que el Gordo acostuma a premiar tots aquells a qui l’atzar ha menyspreat. I també diuen –és una altra superstició– que no s’han de comprar mai números petits, perquè no solen tocar, com si aquestes pobres xifres no fossin al bombo, que no fa distincions de grandàries. 

Ajuntant els factors ens trobem amb la sorpresa (o potser no ho és tant) que un número petit, però de dimensions colossals, ja s’ha esgotat a les administracions de Doña Manolita (aquella tan famosa), de La Bruixa d’Or (encara més famosa, aquests dies), d’El Pescador, a Las Palmas, i de l’oficina 44 de la Corunya. A internet tampoc no en queden. ¿Endevinen de quin número parlem? ¡Premi! Del 155. Concretament, del 00155. Si estaven pensant a jugar-hi (a l’estil «a por ellos» o com a símbol de repulsa o com a souvenir històric), em sap greu però ja no hi són a temps. Com a molt, s’hi aproximaran, per allò de l’octubre, amb el 10155.