La versió menys perjudicial del 155

Pocs creuen a aquestes altures que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estigui disposat a fer un dels moviments que pot aturar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que preveu la intervenció de les competències d’una comunitat autònoma quan incompleix amb les seves obligacions: o la renúncia explícita a la DUI o la convocatòria d’eleccions autonòmiques. Dijous, doncs, el Govern espanyol posarà en marxa els mecanismes previstos i en un termini relativament curt de temps haurà de portar al Senat una proposta de com aplicar aquell ja famós article. És lògic, per tant, que els partits que s’han mostrat disposats a recolzar Rajoy en aquest objectiu –el PSOE i Ciutadans– ja estiguin intercanviant opinions sobre la manera d’executar aquell escenari inèdit fins ara.

En aquest context, el PSOE es mostra partidari d’acotar al màxim en el temps el període de suspensió de l’autonomia catalana i orientar-lo fonamentalment a garantir una convocatòria d’eleccions en condicions i assegurant el compliment estricte de la legalitat. Per fer-ho, segons els socialistes, la fórmula més adequada seria la destitució de l’actual Govern i el nomenament d’algun ministre amb funcions merament administratives per executar el pla pactat prèviament. Són mesures certament doloroses, però que només el mateix president de la Generalitat pot evitar tornant a la legalitat i preservant les competències de l’autogovern. 

Al punt de vista socialista s’hi haurà de sumar, lògicament, el de Ciutadans, però en el que és fonamental la proposta del PSOE no és substancialment diferent de les demandes que han formulat fins ara tant Albert Rivera com Inés Arrimadas en el sentit que les eleccions són la millor solució al carreró sense sortida al qual ha abocat la Generalitat la majoria independentista en els dos últims anys. Faltarà finalment la interpretació de l’article 155 que facin el mateix Rajoy i també el seu partit. El president del Govern central ha anteposat fins al moment el suport de la resta de partits a qualsevol altra possibilitat, malgrat que el PP gaudeix de majoria absoluta al Senat, que és on s’ha de votar aquesta iniciativa. El camí, doncs, sembla més que clar si Puigdemont no ho evita.