Elogi de la moderació. Elogi de la radicalitat

En aquests moments convulsos és difícil parlar de ciència, però la ciència també ha aparegut en els conflictes que s’han presentat aquests dies a Catalunya. Els centres de recerca han tingut els seus fons bloquejats i les grans revistes científiques han parlat dels dubtes que tenen molts científics de casa nostra. La ciència és, malauradament, una activitat marginal a casa nostra, però pot ser un reflex de les incerteses que té molta gent.

L’activitat científica és una activitat oberta i universal, i per tant cal que es dugui a terme en un entorn tan ampli com sigui possible. També és una activitat costosa i que avui dia es finança mitjançant fons competitius als quals recorren els investigadors. Per tant, ajuda a la qualitat de la recerca pertànyer a una comunitat científica tan gran com sigui possible per les possibilitats de contrastar el que fan els investigadors i de tenir una diversitat de fonts de finançament. Els canvis de què vam gaudir en la nostra ciència després d’entrar l’any 1986 a les Comunitats Europees en són la prova. La recerca de casa nostra ha tingut un bon èxit a l’aconseguir fons competitius espanyols i europeus i en aquest moment la seva activitat depèn d’ells. Qualsevol possibilitat d’aïllar-nos de l’entorn europeu seria un desastre per a la ciència i probablement per a tota la societat. Per tant una bona dosi de moderació a l’hora de proposar com seran les nostres relacions amb l’entorn sembla essencial si volem mantenir una ciència de qualitat.

Al mateix temps cal analitzar la situació intentant arribar a les arrels del problema. Els darrers anys han estat de regressió per a la ciència espanyola. Han disminuït els fons de recerca i les places i contractes per a professors i investigadors, fent que les nostres Universitats i centres de recerca envellissin i s’empobrissin. Al mateix temps han augmentat els controls burocràtics que impedeixen fer una gestió eficient de la recerca. Disposicions legals de la Llei de la Ciència del 2011, votada pel PP, no s’apliquen o s’apliquen de manera restrictiva. A la més gran de les institucions de recerca espanyoles, el CSIC, s’arriba a suggerir passar a l’excedència quan s’ha guanyat un gran projecte europeu i gestionar contractes amb empreses i administracions s’ha convertit en impossible. Per tant, caldria fer reformes radicals en universitats i recerca que en part s’han fet a Catalunya. Accions com els programes de contractació ICREA i Serra Hunter o el sistema CERCA de centres de recerca són exemples d’iniciatives que demostren que des de Catalunya es fan propostes possibles en la direcció d’estructures de recerca més eficients. Però des de l’Estat segueixen arribant notícies regressives. El darrer incident ha estat la imposició de nous controls econòmics a universitats i centres de recerca catalans per impedir que es facin despeses relacionades amb el referèndum.

És, per tant, difícil enviar missatges de moderació en els temps que corren. Veient com ha gestionat la política de recerca aquests anys l’Estat espanyol, donar arguments en contra de la independència als joves professionals de la recerca de casa nostra és una missió complicada. Cal insistir que la nostra societat s’ha format per integració amb els entorns estatal i europeu que són difícils de desfer sense efectes traumàtics. I una societat complexa com la nostra necessita integració i obertura al món. En una situació menys convulsa hauria de ser possible establir punts d’acord entre tots els investigadors de l’Estat que pateixen la situació en una mesura igual o pitjor.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Potser es podrien recordar principis que en teoria estan vigents a casa nostra. Per exemple, el principi de subsidiarietat, que implica que de forma prioritària ha de ser l’administració més propera al ciutadà la que ha d’assumir qualsevol competència. I això voldria dir respectar les competències d’aquells que les volen exercir. O el principi d’eficiència, que hauria de tractar de maximitzar tot allò que permet gestionar millor els recursos. Quan un altre dels nostres principis essencials, el de legalitat, es contradiu amb els altres principis, caldria deduir que la llei no és adequada i per això les lleis es canvien i es repensen de forma continuada. Que es puguin proposar les reformes radicals que es necessiten en l’àmbit de la recerca científica i les universitats no hauria d’estar en contradicció amb intentar resoldre-les des de la intel·ligència i la perseverança, que són elements essencials de la moderació.

Investigador.