Anar al contingut

Anàlisi

Imatges de les primeres hores del matí de l1-O

Vergonya i dignitat

Esther Vivas

La mobilització social els propers dies serà imprescindible per garantir que el que la gent ha votat es compleixi

Hi ha dues paraules que defineixen la jornada d’ahir: vergonya dignitat. La vergonya que molts hem sentit davant la injustificable violència policial i la dignitat dels centenars de milers de persones que han sortit al carrer i han votat.

Només la repressió de les forces de seguretat podia aturar l’1-O, i a Mariano Rajoy no li ha tremolat el pols. El Govern central no es podia permetre la celebració d’un referèndum que, malgrat no estar reconegut, era obvi que mobilitzaria una part molt important de la societat catalana. Entre haver de gestionar l’impacte públic d’imatges que ens recorden una altra època o una declaració d’independència, Rajoy ha optat, com ja es venia anunciant, per la primera opció. Sembla, però, que l’ofensiva, vista la nombrosa participació, no ha estat suficient per impedir-lo, i ara s’arrisca tant a haver de fer front al desgast per la violència utilitzada com a les conseqüències d’una votació massiva favorable a la independència.

La pregunta clau és què passarà a partir d’ara. La imatge democràtica de l’Estat espanyol ha quedat extraordinàriament tocada. Una part de l’opinió pública a l’Estat demanava mà dura, però una altra no accepta l’abús policial. Veurem què passa a partir d’ara en el mapa polític espanyol i si això pot tenir conseqüències electorals, en la crisi més profunda des del final de la dictadura franquista. La Unió Europea no aixecarà cap dit per una qüestió que considera un «afer intern», però és evident que, ni que sigui per hipocresia, no es poden permetre indefinidament segons quins excessos.

La partida, al carrer

La partida aquest 1-O s’ha jugat al carrer, i la gent ha defensat amb ungles i dents el referèndum. Alguns s’hi han deixat literalment la pell. Si algú tenia dubtes respecte a la convocatòria o sobre què votar, la resposta de l’Estat els ha facilitat les coses. L’organització barri a barri de centenars de persones protegint col·legis electorals, impedint que les urnes fossin segrestades i garantint el dret a vot ha estat fonamental per a l’èxit de la jornada. L’estratègia de la por no ha pogut amb la determinació anònima dels de baix. El moviment independentista ha guanyat aquest capítol decisiu de la partida i la crisi de legitimitat de l’Estat ha arribat al seu màxim històric.

Ara, li toca moure fitxa al Govern català, que ha sortit reforçat després d’haver portat la celebració del referèndum fins a les últimes conseqüències. Els propers dies seran claus a l’hora d’aplicar-ne els resultats i les conseqüències que això pugui tenir a escala catalana, espanyola i internacional. El processisme s'ha acabat i s’obre una nova etapa on resulta impossible seguir negant, judicialitzant o criminalitzant el conflicte, com s’entossudeix a fer l’Executiu de Rajoy. La mobilització social els propers dies serà imprescindible per garantir que el que la gent ha votat es compleixi. La convocatòria de vaga general per demà dimarts, 3 d’octubre, és la següent cita. 

0 Comentaris
cargando