D'HISTÒRIA I SUPORT A LA CIÈNCIA
Figures ocultes de l'estat de Virginia
El record de les dones negres que van dissenyar avions per a la Segona Guerra Mundial ens dona una idea de la importància que s'atorga a la ciència als EUA
Hi havia una vegada un país on els nens de raça negra anaven a escoles segregades, molt més mal dotades que les dels blancs; un país on les dones –blanques o negres– eren mestresses de casa i, si de cas, cosidores, infermeres o mestres.
Quan aquell país jove va haver de guanyar una guerra llunyana contra una tirania que havia arrasat països amb una llarga tradició democràtica, hi va enviar els seus soldats i els seus vaixells, però aquests no van ser capaços de vèncer la perfecta màquina de guerra de la tirania. L’exèrcit enemic va resultar ser imbatible per terra i per mar, de manera que es va arribar a la conclusió que la victòria només arribaria des de l’aire. Per a això es necessitava disposar d’avions més lleugers, autònoms i ràpids que els de l’enemic, així que a la rereguarda es va començar a lliurar una altra batalla la munició de la qual eren els càlculs i les equacions.
El racisme ha ressorgit aquest estiu a Virginia com una tenebrosa marxa enrere en la història
Encara que es va reclutar tots els científics homes disponibles, no van ser suficients perquè la majoria dels homes joves eren al front; es va recórrer llavors a les dones, moltes de les quals ja estaven ocupant els llocs que els homes havien deixat vacants en fàbriques, tallers i oficines. Però tampoc hi va haver suficients dones blanques del perfil requerit, ja que havien de ser brillants i amb formació en matemàtiques, física o enginyeria. Llavors, per a la sorpresa de molts, es va recórrer a les dones de color.
Com el lector deu haver endevinat estem parlant de la segona guerra mundial i de la gesta que van realitzar les dones les històries de les quals es recullen a la pel·lícula Figuras ocultas, candidata a diversos premis Oscar el 2017. Encara que la pel·lícula se centra en el paper que van exercir les «calculadores de color» en la carrera espacial que va portar l’home a la Lluna, elles havien començat la seva feina un parell de dècades abans, durant la Segona Guerra Mundial a les instal·lacions de la NACA, a Langley, Virginia. Aquest estat, un dels més racistes dels Estats Units, ha tornat a ser notícia a començaments d’agost del 2017 per la marxa dels supremacistes blancs, hereus del Ku Klux Klan, en el transcurs de la qual hi ha hagut tres morts. El racisme, encoratjat veladament des de la mateixa Casa Blanca, ressorgeix amb força en aquest estat del sud com una tenebrosa marxa enrere en la història.
Fa més de mig segle, justament l'estat del sud va contractar dones de color per a el procés de disseny dels avions que havien de vèncer els nazis
Fa més de mig segle, justament l’estat de Virginia va ser el que va contractar dones de color per realitzar els càlculs requerits en els diferents processos de disseny i operació dels avions que havien de vèncer l’exèrcit nazi. Després de la guerra, les instal·lacions de Langley van estar a punt de ser desmantellades, però finalment es van reciclar per desenvolupar els aparells que havien de ser la base de l’aviació civil nord-americana i, per extensió, mundial. A finals dels anys 50 es va plantejar un nou repte: s’havia de guanyar la carrera espacial en què els russos a l’altre costat del teló d’acer tenien molt avantatge després d’haver aconseguit posar en òrbita el satèl·lit Sputnik i l’astronauta Iuri Gagarin. De la NACA va sorgir la NASA, la principal instal·lació de la qual es va situar a Cap Canaveral, Texas. Des d’allà es va enlairar l’Apolo 11 tripulat pels astronautes Armstrong, Aldrin i Collins que van fer el primer passeig per la Lluna el 20 de juliol de 1969.
Les dones que van realitzar els sofisticats càlculs que van ser decisius en l’arribada de l’home a la Lluna i en la victòria sobre l’exèrcit nazi, es mereixen un lloc d’honor en la història. Però van poder realitzar-los perquè al seu país la ciència tenia un paper protagonista, i que quan va necessitar el talent de les que fins llavors havia considerat ciutadanes de segona classe, va superar els seus prejudicis racials i de gènere i va contractar Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, les protagonistes de la pel·lícula que són avui un model per a nenes i dones de tot el món.
Notícies relacionadesEncara que aquest exemple crida especialment l’atenció perquè aquestes tres dones i les seves companyes van haver de superar la doble discriminació de ser dones i a més a més de color, la gran importància que als Estats Units s’atorga a la ciència no és una singularitat. La ciència és una prioritat per als governs de països tan diferents com Anglaterra, Alemanya, Suècia, Japó, la Xina, Taiwan o Corea del Sud, que es compten entre els més pròspers del món ¿Què més necessiten els nostres representants polítics per convèncer-se que si un país vol ser amo del seu futur, el desenvolupament del seu sistema de ciència i tecnologia ha de ser una inversió prioritària i no pot ser considerat un luxe eventualment superflu i prescindible?
