Els 99 dies de Macron

Aquest dimarts, 20 de juny, quan se celebra el Dia Mundial de les Persones Refugiades, falten 99 dies perquè venci el termini que es van donar els membres de la Unió Europea per complir amb les quotes d’asilats de la guerra a Síria a les quals es van comprometre a partir de la crisi humanitària de fa un parell d’estius i el vergonyós pacte de confinament amb Turquia. A Espanya li van assignar una quota de 17.377 persones. Amb les dades d’aquest dilluns, en falten per arribar 16.033 com fa dies que denuncia la campanya #Venidya. Si no han vingut no ha sigut perquè les comunitats autònomes i els ajuntaments no s’hagin preparat per rebre’ls. No han vingut perquè el govern de Rajoy mai ha sigut gaire entusiasta de la seva arribada, perquè la Comissió Europea ha actuat amb una lentitud exasperant i perquè algunes de les víctimes del conflicte sirià no volen anar a una altra Europa que no sigui Alemanya. Si el termini venç i la majoria d’estats membres compleixen al mateix ritme que Espanya, la Unió Europea entrarà en una via molt morta. La mateixa Comissió se n’ha adonat i per primera vegada amenaça els estats que no han acollit ni un refugiat com és el cas d’Hongria, la República Txeca i Polònia. 

La resolució d’aquesta crisi és la gran oportunitat per al líder emergent a Europa, Emmanuel Macron, el president de França que acumula més poder en les últimes dècades arran de la majoria absoluta que va obtenir ahir, diumenge. Macron està ara més fort que la mateixa Angela Merkel a l’espera del que passi en les eleccions de la tardor. Si el mandatari francès dona proves de fermesa amb la reforma laboral que prepara, Europa pot tornar a tenir un eix francoalemany com el que van representar en el seu moment Mitterrand i el recentment desaparegut Kohl. Durant la crisi de l’euro i dels refugiats, ni Sarkozy ni Hollande van estar prou forts per obligar Merkel a pactar. Macron sí que ho està, especialment si en els pròxims 99 dies lidera el compliment de les quotes d’acollida dels refugiats mentre la cancellera guarda un prudent silenci durant la seva campanya electoral. És el temps de Macron.