El pòmul de Messi com a símbol

Se li atribueix a Cruyff la frase que «no hi ha sistema defensiu que pugui amb un regat». No és aforisme autoritzat davant el Juventus d’Allegri. Messi i Neymar van percudir i van vèncer defensors en vigoroses carreres verticals, però el Juventus va ser com un centpeus: sempre trobava una extremitat per oposar-se a qualsevol avanç a la caixa forta de Buffon. L’esforç va ser extenuant. Es va empènyer la pedra insistentment, però ni tan sols es va moure. No hi va haver possibilitat que es posés a rodolar. Els futbolistes es van acomiadar esgotats, i res va representar millor la frustració de l’eliminació que la imatge de les llàgrimes amagades de Neymar a l’acabar el partit. Es va tapar la cara amb la samarreta en la seva amarga caminada cap al vestidor. No tenia cap necessitat de fer-ho. Havia de sortir amb la cara ben alta i així l’hi va venir a dir el públic amb la seva insòlita i generosa actitud. Ovació, càntics i flamejar de banderes. La grada semblava demostrar que té memòria amb aquest equip. Hi ha maduresa a la grada.

MAL GUST DE BOCA

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tot i així, convé recordar que si haguessin actuat amb la mateixa actitud a Torí no hauria calgut afrontar la tornada amb el ganivet punxant al coll. I també és una evidència que el Barça compta amb un equip titular per avançar més enllà d’aquests quarts de final, novament la frontera infranquejada. Són massa poc. La Champions és massa sensual per acomiadar-se’n tan aviat. Possiblement li falta plantilla per ampliar recursos i disposar d’alternatives. En això està demostrant estar per sota del Madrid. En això s’haurà de millorar de cara al pròxim curs si es vol seduir més estona en el màxim torneig europeu. No té deures fàcils Robert Fernández. 

A Madrid precisament es decidirà diumenge vinent el signe del final de cicle de Luis Enrique. No és una missió amb aires miraculosos com totes les últimes de la Champions, però sí que apunta a definitiu. Una ensopegada redundaria en un balanç trist. No hi haurà necessitat d’una actitud sobreexcitada, ni de crear focs –que el partit s’encengui des del començament– com davant el Juventus. No va funcionar davant els italians, rabiosament competitius. S’espera més mètode, menys presses, més cocció i més reflexió. Que el pòmul masegat de Messi no es converteixi en el símbol del final de la temporada.