Lenin a l'Equador

Aquest cap de setmana és pont de Carnaval. Molts equatorians temen que a l’acabar-se la farra dimecres de cendra es trobaran amb la sorpresa de la victòria de Lenín Moreno en primera volta. Sembla impossible, però res ho és a l’Equador i menys en dates festives. Amb el 99,5% escrutat, el deixeble de Rafael Correa aconsegueix el 39,3% davant el 28,1% del conservador Guillermo Lasso. Per guanyar en primera volta, la llei exigeix superar el 40% dels vots amb una diferència de 10 punts sobre el segon. Al candidat d’Aliança País li falten unes dècimes. En les últimes hores, la guerra de fons se centra en el president de la Comissió Nacional Electoral, Juan Pablo Pozo, a qui l’oficialisme acusa d’extralimitar-se en les seves tasques per dir dijous que hi haurà segona volta.

Lent escrutini

La por al frau ha estat present tota la setmana. El lent escrutini va disparar les alarmes en les xarxes socials i al carrer. Després de 10 anys de Correa hi ha ganes de canvi. Només necessiten un bon candidat. El fet que prop d’un 30% dels vots no hagin anat als dos primers permet pensar que una hipotètica segona volta serà disputada. En contra de Lasso juguen diversos factors: és molt conservador –antiavortament i antimatrimoni gai– , té un discurs pla, gairebé soporífer. No enamora. És difícil que l’esquerra que ha abandonat Correa en els últims quatre anys voti per Lasso.

Correa, desmelenat

Es percep un gran nerviosisme a l’Aliança País, el partit de Correa, que està tan desmelenat a Twitter com el president dels EUA. Lenín Moreno té ganxo, és simpàtic, bromista i conciliador. Va ser vicepresident de Correa en els primers quatre anys, va treballar molt pels discapacitats (ell està en cadira de rodes). El seu problema és el seu candidat a vicepresident, Jorge Glas, esquitxat per diversos casos de corrupció. Glas és molt impopular, un símbol dels errors del correisme.

No resulta senzill escriure sobre Correa. És un personatge complex que polaritza: se l’estima o se l’odia. Per la dreta llatinoamericana, i la del seu país, està contaminat per la seva afinitat amb Hugo Chávez i Evo Morales, als quals fiquen en un únic sac bolivarià. Hi ha tantes diferències entre ells, i entre els seus països, que esgrimir una suposada unitat ideològica és el primer gran error. Les gestions econòmiques de Correa i Morales són superiors a la de l’últim Chávez, i molt superiors a la de Nicolás Maduro, que governa un país empobrit. És cert que tots tres ho van tenir fàcil quan el petroli cotitzava per sobre dels 100 dòlars el barril. Fins i tot els enemics de Correa li reconeixen haver canviat el país en aquests 10 anys. Però els seus èxits en educació i sanitat queden entelats per la corrupció.

Estancament

Notícies relacionades

L'Equador espera en suspens saber si s'ha de fer una segona volta en les presidencials

Illa, malgrat Sánchez

Correa no només desferma l’aversió de la dreta, sinó també la dels sindicats, els estudiants i les organitzacions socials, que l’acusen de traïció a les seves idees. Parlen d’una transformació del president en aquests últims anys, en què ha dominat tot el poder sense cap mena de contrapès. Hi ha una deriva autoritària que s’ha reflectit en una llei de premsa intervencionista i en la persecució sistemàtica de periodistes, manifestants i opositors. El Correa capitost va estar a punt de ficar a la presó el dibuixant Xavier Bonilla per una vinyeta crítica. L’Equador comença a sortir de dos anys de recessió després d’uns quants de creixement. Encara que els preus del petroli tornen a empènyer el PIB (el Banc Central eleva la previsió del 2017 a l’1,45%, bastant més del 0,4% del Banc Mundial), hi ha sensació d’estancament. També afecta la política. Correa diu que l’Equador ha de descansar d’ell i ell de l’Equador. A la primera part de la frase hi ha un ampli consens.

Les esquerres 

Si a l’Amèrica Llatina hi ha diverses esquerres no és fàcil encasellar el president equatorià, un mascle alfa catòlic, antiavortista i antidrets LGTB. Per una banda hi hauria Maduro i el nicaragüenc Daniel Ortega. Per l’altra la xilena Bachelet. L’uruguaià Mujica és una esquerra ètica en si mateix. A Cristina Kirchner se la podria incloure en el primer grup en algunes de les seves polítiques. Evo Morales sembla conservar els seus somnis transformadors tot i que peca de deriva autoritària, que seria de baixa intensitat si es compara amb Maduro. Veurem com s’acaba el Carnaval. Tot apunta que Lenín Moreno serà president en primera o segona volta. Seria un gran cop d’humor: Lenin a l’Equador en els temps de Donald Trump.