Els muntatges

Artur Mas diu que l’última operació contra el presumpte finançament il·legal de CDC és «un muntatge de la fiscalia». L’última, la penúltima, l’anterior... Totes, en definitiva. L’expresident de la Generalitat sosté que les Forces de Seguretat de l’Estat sempre actuen coincidint amb algun moment clau del procés cap a la independència. A la mateixa hora, el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, parlava de la investigació judicial oberta per corrupció contra el president de Múrcia i explicava que, en la seva opinió, darrere de la denúncia hi ha «una intencionalitat política». En aquest cas, no de la fiscalia, sinó de l’oposició. Però és que a la mateixa hora, el ministre de l’Interior rebatia les crítiques dels independentistes al·legant que l’operació a Catalunya responia únicament i exclusivament a un impuls judicial, no polític. ¿Per què aquest conte no se l’aplica també el PP? ¿Volen dir-nos que si l’afectat és un mateix és un muntatge i que si l’afectat és l’altre és simplement i planerament un escàndol de corrupció? Sí, sembla que és exactament això. Perquè la nostra història política recent està plena de guitzes a jutges i fiscals en funció del color de l’al·ludit. 

Per Mas, qualsevol ombra de dubte sobre les finances del seu partit es converteix automàticament en un atac als catalans. Per al Partit Popular, la 'trama Gürtel' va ser inicialment «un muntatge de la policia de [Alfredo Pérez] Rubalcaba». Així la va definir Federico Trillo. El PP també va arribar a dir-li «pijo àcrata» a un jutge de l’Audiència Nacional i a un altre el va acusar de tenir «ennuvolat el seny». El PSOE, en plena investigació dels ERO d’Andalusia, va intentar desprestigiar la jutge dient que era amiga d’un del PP, que les seves decisions eren «rares» o que estava «en plena campanya electoral». I recordo també algun dirigent de Podem fent escarafalls davant la denominada «màquina del fang».

CANVIAR LES COSES

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

És profundament desagradable la mera sospita que vivim en un país en què fiscals, jutges, policies i guàrdies civils es presten a actuar en funció d’interessos polítics. Si és així, tal com denuncia la classe política, que actuïn, que es posin d’acord d’una punyetera vegada per garantir la seva independència. I si no, que no es queixin quan van contra els propis i aplaudeixin quan van contra els altres. Aquesta actitud és irresponsable. Per un altre costat, és francament vergonyós que hi hagi tants polítics amb ganes d’enfangar el poder judicial, d’estendre el seu desprestigi, únicament amb la intenció que no es parli del fons de l’assumpte. Està en mans de totes aquestes persones canviar les coses. El que passa és que no els interessa. Recordem que l’exsenador Santi Vidal admetia en les seves famoses conferències que saben perfectament amb quins jutges podran comptar en la Catalunya independent.

En resum: jo no crec en les casualitats. És una pena, però és així. Tampoc crec en els polítics sense doble vara de mesurar. I és que, tants anys després, crec que no en conec cap.