Pactes en B

Luis Bárcenas compareix avui en el judici de la 'trama Gürtel' i no hi ha nervis al PP. Això ja no és el que era. S’ha dit que han arribat a un pacte de no agressió. I a jutjar per l’estat de coses, és molt probable que sigui veritat.   Quan fa anys l’extresorer va ser imputat i abandonat a la seva sort per la seva formació, ell va decidir treure a la llum la comptabilitat b. Va ser un desafiament en tota regla. Va voler posar contra les cordes el partit que va passar de subratllar la seva decència a desmarcar-se en públic i el partit que no li havia canviat les fiscals, per la negativa del llavors ministre Ruiz-Gallardón.

El problema és que fins llavors, Bárcenas havia negat l’existència de comptes paral·lels. Això va servir al PP per intentar fer-lo passar per un mentider compulsiu. No obstant, aquesta estratègia va caure pel seu propi pes amb la filtració de l’SMS de Rajoy («Luis, sigues fort»). La necessitat de protegir el líder va encendre una psicosi interna i un intent d’engany als ciutadans. Desautoritzaven Bárcenas en públic, mentre en privat li mantenien xòfer i despatx i l’indemnitzaven en diferit. El PP es va ficar en una espiral de versions contradictòries que no convidaven a la credibilitat. Primer van negar sense matisos la comptabilitat b. Després van dir que si existia, era de Bárcenas. L’extresorer va respondre amb fermesa que no era tan generós com per pagar amb diners seus una reforma de la seu.

Després, el PP va intentar passar per víctima, argumentant que la fortuna que tenia el seu exempleat a Suïssa l’havia fet robant-los a ells. ¿Com ho van saber? Si només tenien una comptabilitat, ¿anotava Bárcenas el desviament de milions? ¿I com no se’n va adonar ningú abans? Perquè és més fàcil robar de la comptabilitat opaca que ningú controla, que de la comptabilitat oficial auditada. Així de clar.

Per art de màgia

Notícies relacionades

Bárcenas obre un intens any judicial per al PP

Illa, malgrat Sánchez

La guerra es va anar intensificant quan Bárcenas va detallar davant el jutge el pagament de sobresous i el destí dels diners b. Va arribar a confessar que Trillo va rebre una part per pagar la defensa del Iak 42. A més, va denunciar el PP per esborrar els seus discos durs. L’extresorer sempre va sostenir que contenien informació sensible i va aconseguir que el partit fos processat. I just llavors, fa molt pocs mesos, alguna cosa va canviar. Per art de màgia, Bárcenas va emmudir, va deixar de desafiar Génova en públic i es va retirar del cas, al·legant que no podia pagar-se la defensa. Home, si això fos veritat i donat que havia lluitat tant pels seus ordinadors, podria haver recorregut a un advocat d’ofici... 

A partir d’allà, l’extresorer s’ha encarregat de filtrar aquests dies que en el judici no té intenció de parlar de la caixa b. Fa anys, el PP s’hauria amagat contenint la respiració. En canvi, en aquesta ocasió han convocat a la mateixa hora un comitè executiu. No tenen por. Perquè, al marge dels presumptes pactes, saben que Bárcenas té un taló d’Aquil·les: no pot denunciar allò que le incrimina. I gairebé tot lo que digui, pot ser usat en contra seu.