Polítics deprimits

Els diputats socialistes tornaran a deambular pel Congrés avui per fer president del Govern Mariano Rajoy. Deprimits, grisosos, amb la mirada perduda, enfadats, resignats o completament desubicats, elevaran el PP als altars de la Moncloa, donaran a Podem el títol d’oposició i posaran en marxa la delicada tasca de buscar la sortida dels llimbs. Aquests dies és més fàcil veure un unicorn que un parlamentari socialista somrient i relaxat.

    El que va ser portaveu del no és no, el sempre eloqüent Antonio Hernando, ha sigut incapaç d’articular cap paraula, més enllà del moment ineludible de pujar a la tribuna per defensar ara l’abstenció. Ell s’ha d’arronsar en el seu escó mentre Pedro Sánchez, expulsat a empentes de la secretaria general del PSOE pels seus propis companys, fa el que no feia quan manava. Abans fugia de les càmeres entrant a l’hemicicle per passadissos interiors. Ara es mou pel pati del Congrés recordant que hi segueix estant, desprenent olor d’Eau de socialisme.

    Els nous socialistes reben elogis de Mariano Rajoy. Tant és que s’esgargamelli Antonio Hernando intentant subratllar que són «antagònics». El PP, acte seguit, va a la recerca dels periodistes per dir-los que el discurs del portaveu socialista ha sigut «equilibrat» i «no ha dolgut», sabent que això suposa que el ferit entri en coma. El remat vindrà –també en la votació definitiva– de la mà del raper Pablo Iglesias, quan cridi que els socialistes estan més a prop del PP que de Podem. Pim, pam, pum.

    Una vegada passat l’amarg trago de l’abstenció, amb un grup parlamentari completament dividit, els socialistes tindran al davant un repte enorme: refer-se, recuperar la credibilitat i trobar el seu lloc. En definitiva, com fer-se sentir entre l’escàndol de Podem per ser referència en l’oposició. El dijous ja es van alinear amb el PP en el rebuig a Pablo Iglesias, per dir que hi ha més «delinqüents ­potencials» dins de l’hemicicle que a fora.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    El líder de la formació morada va intentar després concretar a què es referia cometent un altre error, aclamat igualment per la seva parròquia. Va dir que parlava de Gómez de la Serna, Pujalte o José Manuel Soria, però resulta que ja no estan dins de l’hemicicle. Aquesta oposició de traç gruixut que fa Iglesias és, per a desgràcia del PSOE, el gran xollo del PP. A Rajoy no només el diverteix, sinó que li servirà per polaritzar el vot. Aconsegueix, sense moure ni un dit, que gairebé tot siguin ale­gries.

Bipartidisme paradoxal

Al PP només hi ha ara un motiu per a la depressió: Rajoy ha de nomenar ministres i aquí no hi caben tots. És temps de fer la traveta i agafar lloc per al futur. En tot cas, el debat d’investidura d’avui retratarà perfectament la paradoxa actual del bipartidisme: els de la dreta, trepitjant-se els uns als altres per sortir a la foto de la victòria i els responsables que això sigui possible, sortint d’amagatotis de l’hemicicle. I així serà la fi de la cita.