Al contraatac
El convergent estupefacte
esala34133256 160604172727 /
El senyor Antoni no sap què li passa. El senyor Antoni sempre ha votat Convergència i Unió, però últimament s'ha instal·lat en l'estupefacció. Té 69 anys i és molt català i molt d'aquí. Són molt d'aquí tant ell com la seva senyora, a la qual la permanent embelleix al deixar-li la nuca a l'aire. Recordo allò de Pere Quart: «En política som neutres però no votem en blanc, ella vota en Tarragona i jo voto en Samaranch». Doncs així pensaven els seus pares i així de responsables i assenyats són l'Antoni i la Clara, la seva dona.
Al senyor Antoni l'inunda en ocasions una melancolia oceànica pel temps que no tornarà mai més, cosa que li sembla perfectament normal. Però a més, últimament se sent com un giroscopi emocional… Com si fos «una baldufeta» marejada, vaja. I tot això l'atabala.
L'Antoni repassa la premsa. Li agrada Puigverd: «¡Que lluny que som d'aquells anys en què dos partits bessons, CiU i PSC, havent-se repartit el país i la plaça de Sant Jaume, tot el dia es barallaven com els germans Dupont i Dupond de Tintín!» Quanta melancolia inunda la sala d'estar. L'Antoni és amant de la música de Bach. La Clara practica ioga.
El temps. Després va venir el procés i tot semblava abastable i possible. L'Antoni i la Clara es van fer sobiranistes. Prudents, amb cautela, pensant en «els nens», però molt de TV-3. Van anar a les grans manifestacions amb els Arderiu, que ell s'ha quedat viudo la setmana passada. Fulleja l'article El final del miratge d'Enric Hernàndez: «La Generalitat es pot inventar impostos que ningú pagarà quan quedin en suspens. Pot crear estructures d'Estat que cap funcionari activarà si així posa en risc la seva feina…»
Això s'estanca
Notícies relacionadesEls d'EL PERIÓDICO, mira... El més fotut per a l'Antoni és el que diuen els indepes mediàtics. L'Antoni veu que l'e-Notícies ofereix un resum. Francesc-Marc Álvaro: «Junts pel Sí és una carcassa que no té qui l'estimi». Vicent Partal: «El 27-S l'independentisme va guanyar les eleccions, però tot fa pensar que aquell dia, paradoxalment, també va perdre». Xevi Xirgo: «No hi haurà un abans i un després si no hi ha pressupostos. Crec que l'abans i el després ja han sigut».
L'Antoni veu que tot això s'estanca. Sona el Número dos en fa major i la CUP a Gràcia i en desgràcia i la segona residència potser és ocupable, i a Convergència li canviaran el nom, i Oriol Pujol la pagarà cara, i ara faran un partit nou els d'Unió i un sector de convergents. Sona el Concert número 5 i la CUP diu que no hi haurà Reina del Cava perquè és masclista, i Convergència, o com es digui el partit, anirà soleta a les eleccions d'aquí. I a sobre ha enxampat la seva dona veient La Sexta. «¡Collons!»
