Si el Barça fos un club normal...

Amb la final de la Champions en l’aire, els culers només poden dedicar-se tristament a tres exercicis. El primer, seguir lamentant-hi l’absència del Barça, destronat dolorosament quan anava embalat camí del triplet. El segon, entregar-se als pronòstics, un entreteniment on és difícil separar les sensacions dels desitjos. I aquí, en aquesta frontera entre el que un creu que passarà i el que vol que passi, apareix la doble pregunta que cap culer es feia: ‘¿Quina final prefereixes?’ i ‘¿Qui vols que guanyi?’

    Hi ha una resposta que hauria d’imposar-se a totes, i que condemna el Madrid en qualsevol elecció. La primera, al Bernabéu, sense temps a perdre per evitar patiments i hores i hores de tertúlies inaguantables. La segona, ja per a valents, a la final, assumint el turment fins al dia 28, suportant el gol de Ramos en bucle, i el partit de Milà que molts viurien amb el llum apagat i taps a les orelles.

    «No tinc clar qui vull que guanyi la Champions. Per un punt de justícia potser li toca a l’Atlètic. El futbol n’hi deu una», va dir el directiu Jordi Moix a Catalunya Ràdio. I no és l’únic. Sorprèn aquesta elecció entre un equip de Guardiola i el responsable de l’eliminació del Bar-

ça. O és precisament pel Pep que aquí hi ha qui desitgi tant el seu fracàs com a Madrid. Allà es justifica pel que van patir aquell Bar-

ça. Aquí, no. L’Atlètic no és el Madrid, i en una final el veredicte seria unànime, però la seva relació amb el Bar-

ça no justifica segons quines simpaties. Des de la Lliga perduda, amb gol mal anul·lat, i que el Camp Nou va assumir entre aplaudiments al campió, molt lluny de l’infern que és el Vicente Calderón, per sobre fins i tot del Bernabéu. Fins a l’actitud de l’equip del Cholo en gairebé tots els duels. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    El més normal seria desitjar una final City-Bayern, i aleshores, els haters de Guardiola que animin Pellegrini, com van fer amb Heynckes, perquè li pispi la Champions i li amargui l’arribada a Manchester... Però el Barça mai ha sigut gaire normal.