Dues mirades
Un diccionari
Mentre Grècia perdia la possibilitat d'anar al lavabo sense demanar permís, mentre Varufakis insinuava que ja no caldria ni que votéssim, mentre Merkel proclamava que el nou rescat era «una mostra de solidaritat mai vista», mentre la sensació de fracàs de la idea europea recorria el continent, a Catalunya, es presentava una joia que és alhora un instrument, un recordatori i un homenatge.
Es tracta del diccionari grec-català, elaborat per un grup d'hel·lenistes dirigits pels doctors Alberich i Cuartero. Tot i la llarga tradició d'incorporacions al corpus literari català de les obres clau que marquen una civilització -pedra angular de la recuperació noucentista, emmirallada en els grecs i els romans-, encara no teníem a l'abast una eina com aquesta: monumental (92.000 entrades), que ens recorda el llegat indefugible de la gènesi d'una cultura, i que, en períodes incerts, és també un homenatge «que ens apropa a la llengua grega clàssica, argamassa indispensable de la formació d'Europa».
Són paraules de Josep Ferrer, filòleg clàssic i director de la Fundació Pere Coromines, que afegeix: «És una notícia que s'ha de saludar amb tres hurres». És transcendent, tot i la poca repercussió mediàtica, perquè ens parla dels gestos humils que donen forma a una col·lectivitat, a una manera de contemplar el món. Un diccionari contra l'oblit, contra el menyspreu, a favor de la paraula, del significat, de l'essència.
