Anar al contingut

Els DISSABTES, CIÈNCIA

Microbis: de la infecció a l'obesitat

Salvador Macip

Els bacteris de l'intestí de les persones primes frenen la tendència al sobrepès de les grasses

Fa uns mesos parlava en aquestes pàgines de l'obesitat i destacava el fet que ens engreixem principalment perquè ingerim més calories de les que el nostre organisme necessita. També citava raons genètiques, culturals, psicològiques i fins i tot evolutives que poden contribuir de manera decisiva a fer desequilibrar la balança. Inesperadament, n'acaba d'aparèixer una altra: els microbis. Uns resultats publicats recentment a la revista Science apunten cap a aquests minúsculs companys de viatge com a mediadors d'una part dels problemes de pes de la societat moderna.

Abans d'ENTRAR en matèria hem de tenir present que els bacteris que causen infeccions són només un 1%. La immensa majoria no representen un problema de salut, al contrari: amb molts d'ells mantenim una sana relació de simbiosi, fins al punt que ens protegeixen dels seus parents dolents o ens ajuden a pair certs aliments (la pell i el tub digestiu són precisament els dos òrgans que més bacteris bons contenen).

Se sap que per cada cèl·lula nostra al cos en trobem quatre de seves. És a dir, els humans som petits ecosistemes mòbils habitats per milions i milions de microbis. No és estrany, doncs, que participin en processos tan importants com pot ser el balanç energètic.

Els experiments que esmentava al principi, realitzats per un grup de biòlegs de la Universitat de Washington, a Missouri, són de disseny simple però de conseqüències importants. Els investigadors van començar agafant mostres dels bacteris que viuen als intestins de quatre parelles de bessons idèntics i en les quals un estava obès i l'altre no. Això demostra, per començar, que la genètica no ho és tot: el fet que aquests germans tinguessin exactament el mateix ADN no impedia que hi hagués divergències importants en el seu índex de massa corporal. El següent va ser donar aquests bacteris com a aliment a ratolins que havien crescut en condicions estèrils. Després d'un temps es va observar que, malgrat seguir la mateixa dieta, el ratolí que havia estat colonitzat pels bacteris del germà gras s'engreixava, mentre que l'altre mantenia un pes equilibrat. Eliminades la genètica i la dieta, la culpa de les diferències només podia ser dels microbis que tenien als intestins.

A continuació els investigadors van repetir l'experiment, però aquesta vegada ficant els ratolins a la mateixa gàbia des del començament (la primera vegada els havien mantingut separats). Curiosament, el resultat va ser que llavors cap dels dos s'engreixava. L'explicació és que d'aquesta manera els ratolins intercanviaven microbis, una cosa molt normal quan comparteixen espai perquè solen menjar-se els excrements dels seus companys. Els bacteris que venien del germà prim predominaven sobre els altres i ajudaven a mantenir el pes equilibrat de tots dos. El més sorprenent va ser que si es canviava el règim normal dels ratolins per un de ric en greixos les diferències tornaven a aparèixer malgrat la cohabitació.

¿Quines conclusions es poden treure d'aquestes dades? Primer, que les persones obeses han adquirit una flora intestinal particular, i això sembla que ajuda a perpetuar el seu desequilibri corporal. La raó podria ser que els microbis els permeten extreure millor els nutrients dels aliments i això fa que els entrin més calories. Però és un fenomen en principi reversible, almenys en els ratolins: introduir els bacteris prims als intestins podria servir per neutralitzar aquests efectes i potser reduir la tendència exagerada a engreixar-se que tenen alguns individus. Abans de cantar victòria hem de recordar que la dieta continua tenint l'última paraula, ja que els experiments ens demostren que canviar de bacteris no serviria de res si no ho acompanyéssim també d'una alimentació saludable. Però almenys sembla que la microbiologia ens podria donar un cop de mà en el procés d'aprimar-nos. És possible que tractaments d'aquest tipus no triguin gaire a oferir-se al públic, fins i tot abans que s'hagin fet les proves clíniques adequades, com acostuma a passar quan l'impacte social i econòmic d'un tema és tan elevat.

L'obesitat és un problema molt seriós als països desenvolupats, i té un efecte majúscul en la salut pública. La història i el sentit comú ens diuen que canviar els hàbits alimentaris d'una població és més complex (i menys satisfactori) que no pas trobar una pastilla que faci tota la feina bruta. Per això estudis com el que hem comentat poden representar avanços importants si se saben aprofitar bé. Hi ha molts científics que actualment ataquen el problema des de diferents angles i segur que trobaran més d'una solució. De moment, i fins que no vinguin els bacteris al rescat, la millor estratègia continua sent menjar de la forma més equilibrada possible i fer exercici.

0 Comentaris