mirador
Amb el cul a l'aire
Que Artur Mas exigeixi a les elits catalanes que no intentin canviar el curs de la història mostra el grau de tensió al qual està arribant l'envit secessionista. Després dels avisos de Brussel·les, un informe del catedràtic Francesc Granell, director general honorari de la Comissió Europea, ha causat un gran enrenou. Explica allò que els sobiranistes no volen que la gent es prengui seriosament: que una declaració unilateral d'independència ens conduiria a un Estat català fallit, sense reconeixement internacional i sense possibilitat, a mitjà termini, d'entrar a les Nacions Unides ni a la Unió Europea, i en una infinitat d'organismes fonamentals per a gairebé tot. Quan s'adverteix d'això, l'agitprop sobiranista replica que són ganes d'infondre por. Afortunadament, el que es va perdent és el temor a discrepar en públic. Que Granell s'hagi atrevit a fer-ho és molt rellevant, perquè les seves simpaties polítiques han estat sempre cap a CiU. Va ser el primer cap que va tenir Mas a la Generalitat. Per si això fos poc, també Jean-Claude Piris, cap dels serveis jurídics del Consell Europeu durant dues dècades, ha advertit de la perillositat que implica «despertar falses il·lusions en la gent sobre una independència unilateral» (El País, 1 d'octubre).
És lògic que les elits ben informades, començant per les econòmiques, estiguin seriosament preocupades pels efectes al·lucinògens d'aquest gran porro secessionista que gran part de la societat catalana s'està fumant amb fruïció. I davant el miratge que imagina que algú al món vindrà després a rescatar-nos. Abans-d'ahir Josep Antoni Duran Lleida es va riure d'això i va posar com a exemple el 1714, quan les potències austriacistes van deixar finalment Catalunya «amb el cul a l'aire». Que Mas digui que Europa no es pot permetre expulsar set milions de catalans és pueril i indica que estem molt a prop de fer el ridícul. El que és censurable és que els nostres sectors econòmics, que tant es queixen en privat, no hagin fet res abans per evitar-ho. Que Mas els avisi ara que no intentin «frenar ni modificar» el procés sobiranista indica que el president té bastant decidit convocar eleccions anticipades el 2014, rendit a l'estratègia rupturista d'ERC i de l'ANC.
¿Anem de cap a la patacada o hi haurà alguna parada intermèdia que ens permeti agafar un altre rumb? Duran Lleida intenta obrir un escenari de diàleg, però per ara a Madrid no estan disposats a fer grans gestos, per a desolació de molts aquí a Catalunya. Els socialistes són els més conscients que l'única sortida que hi ha és per elevació: la reforma constitucional. La proposta de Ramón Jáuregui feta pública aquesta setmana representa un bon full de ruta. Però Mariano Rajoy no s'atreveix a obrir aquest meló, en part perquè està segrestat per la seva majoria absoluta. A més a més sap que, en cas de xoc, la correlació de forces està de la seva part.
