'Rouge, fantastic love', un 'jukebox' de la Belle Époque

Tot a punt al  Teatre Apolo per a l’estrena avui de Rouge, fantastic love, un musical coescrit per Ricard Reguant i Octavi Egea inspirat en el París de la Belle Époque i protagonitzat per Gisela. Tot gira al voltant del seu personatge, Roxanne, una dona disposada a tot per triomfar, fins i tot a vendre el seu cos. Però l’aparició d’un jove idealista (Toni Viñals) la farà dubtar.

Al seu costat hi ha els amics de tots dos, un grup format per personatges d’aquella època com el pintor Henri de Toulouse-Lautrec (Ferran González) i el compositor i pianista Erik Satie (Naím Thomas). Ferran Castells com a Joseph, propietari del music-hall que s’interposa entre la parella, Javier Enguix com a mestre de cerimònies del local i Fédor de Pablos com a Valentín completen el repartiment juntament amb un cor de 10 ballarines i cantants. «Elles són l’ànima de l’espectacle, són fantàstiques», diu Reguant, satisfet d’una ambiciosa producció amb un cost de més de 700.000 euros. «I tot sense subvencions», ressalta. Ethika Global Entertainment, l’empresa que ha decidit rellançar l’Apolo, aposta fort. 

La banda sonora, interpretada en directe per un quintet de músics, es nodreix de conegudes melodies de pop, rock, chanson i òpera. Més d’un centenar de cançons serveixen per explicar la història i transmetre els sentiments dels protagonistes en un muntatge gairebé sense diàlegs.

A Rouge, fantastic love hi caben des del brindis de La traviata de Giuseppe Verdi fins a cançons de Charles Aznavour i peces d’Elton John, Supertramp, David Bowie i Beyoncé, entre molts altres, amb lletres en castellà que a vegades s’han canviat per necessitats del guió. «És una meravella perquè hi ha cançons de totes les èpoques que s’interpreten amb bateria, baix, guitarra, pianista, sintetitzadors i acordió», diu Pep Sala, director musical, responsable dels arranjaments. El vestuari femení és de Jordi Dalmau; el masculí i l’escenografia, de Caja Negra, i les coreografies, d’Ana Eva Cruellas.

Teatre renovat

«Hem construït el musical i un teatre alhora i fer-ho ha sigut complicat perquè l’Apolo no estava adequat a aquests temps moderns i tenia moltes deficiències en el terreny tècnic», assegura Reguant davant aquest nou projecte concebut per a un públic ampli. «El musical ha servit per adonar-nos de tot el que fallava». Fins i tot han hagut de col·locar unes antenes parabòliques a la teulada per evitar que el canal de la policia es colés a les vies dels micros. «L’Apolo ha sigut com una capsa de sorpreses. Rouge, fantastic love és la prova de foc, però si tot està en ordre espero treballar sense problemes en altres projectes durant anys en aquest teatre».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Reguant, un director amb anys d’experiència, destaca l’entrega de Gisela, amb qui ja havia treballat en anteriors ocasions. «Està encantada de trencar amb la imatge de nena Disney per assumir aquest nou rol. Cantar i ballar ja ho havia fet sempre, i molt bé, però ara ha de seduir i ser sensual», explica. «Roxanne és un personatge amb dues cares i no és fàcil fer-les creïbles», destaca l’artista, que, com Naím, es va donar a conèixer a Operación Triunfo. 

L’altre gran protagonista és Toni Viñals, amb qui Reguant no havia coincidit. Membre de l’aclamada companyia Dei Furbi, encarna Alessandro, l’anarquista que s’enamora de Roxanne. «Tots dos hauran d’escollir», comenta Viñals, que l’any passat va protagonitzar Scaramouche al Victòria. «En el cas del meu personatge, que es transforma quan descobreix la vida bohèmia de París, haurà de decidir entre viure en el món de les idees o el de la passió».