La cultura el 2018: El repte de la normalitat

Com passa en tants altres àmbits de la vida catalana, el món cultural s’imposa aquest any el repte de sortir de l’estat d’excepció en què ha viscut en els últims mesos i recuperar d’alguna manera la normalitat. Una normalitat institucional i financera que permeti al sector desbloquejar projectes avui embarrancats i emprendre noves rutes de prospecció i coneixement sense por de quedar-se sense aire a mig camí. Segons l’última valoració portada a terme per la Conselleria de Cultura de la Generalitat, la intervenció dels comptes del departament per part del Govern central ja ha suposat la paralització de més d’una trentena d’actuacions, des de plans de restauració i operacions de compra de fons artístics fins a certàmens literaris i celebracions commemoratives. Aquesta situació d’anomalia s’estén també al sector privat, les expectatives de creixement del qual s’han vist afectades per la incertesa que ha generat la situació política.

Arribats a aquest punt, i encara que pugui semblar paradoxal en un àmbit destinat per definició a qüestionar l’estat de les coses, la normalitat es converteix en la principal aspiració de la cultura catalana per al 2018. Només així es podran abordar projectes tan importants com la celebració de l’Any Fabra, que commemorarà el 150è aniversari del naixement del pare de la Gramàtica catalana, de la publicació de la qual es compliran a més 100 anys.

Sixena, nova temporada 

També la situació política condicionarà l’evolució del conflicte patrimonial que va marcar les últimes setmanes del 2017: el litigi per l’obres d’art sacre del monestir de Sixena. Una vegada traslladades al cenobi d’Osca per ordre judicial les peces reclamades que estaven dipositades al Museu de Lleida (on podrien tornar si el Tribunal Suprem reconsiderés la decisió de l’Audiència Provincial d’Osca), queda pendent l’espinosa qüestió de les valuoses pintures murals de la Sala Capitular del monestir, que actualment s’exposen al MNAC, on van arribar després d’una complexa operació de rescat per salvar-les del deteriorament provocat per un incendi durant la guerra civil. Amb l’objectiu de desencallar el conflicte, potser farà falta recórrer a l’autoritat de la Unió Europea, que precisament ha declarat el 2018 Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Patrimoni cultural de la humanitat és, a aquestes altures, l’obra de Bob Dylan, el primer escriptor de cançons distingit amb el premi Nobel de literatura, que a finals de març ocuparà l’escenari del Liceu per oferir dos concerts que es presumeixen tan especials com tot el que l’envolta. L’any musical portarà també a Barcelona altres estrelles amb més història que present, com Ringo Starr,  Roger Waters, Ozzy Osbourne i Kiss; ídols pop com Lady Gaga, Harry Styles i Bruno Mars; herois del guitarreig com Pearl Jam, Metallica i Guns ‘n’ Roses, i puntals de la música de ball de masses com Gorillaz i LCD Soundsystem.

A les sales de cine, on s’espera com l’aigua de maig l’anunciada rebaixa de l’IVA (pendent de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat), es manté la tendència fixada aquesta última dècada: grans produccions d’autor com Los archivos del Pentágono, de Steven Spielberg; La forma del agua, de Guillermo del Toro; First man, de Damien Chazelle; Loving Pablo, de Fernando León de Aranoa, i El hombre que mató a don Quijote, de Terry Gilliam, hauran de competir amb una allau de pel·lícules franquícia amb un número cardinal al títol (de l’esperada Jurassic World 2 de J. A. Bayona a Misión imposible 6). Això sí que és normalitat.