Anahí Berneri ('Alanis'): "Les putes són com la ronya que deixem sota l'estora"

Fa uns mesos, Anahí Berneri es va convertir en la segona dona en tota la història del Festival de Cine de Sant Sebastià a guanyar la Concha de Plata a la millor direcció. Va aconseguir l’honor amb la seva cinquena pel·lícula, Alanis, que recull tres dies en la vida d’una jove treballadora del sexe als hostils carrers de Buenos Aires. 

¿Per què va decidir posar el focus en una treballadora sexual? Algú ho ha de fer. Al meu país, l’Estat intenta fer-les desaparèixer, amagar-les com intenta amagar els captaires. Les putes són com la ronya que deixem a sota l’estora, com s’acostuma a dir. L’Argentina no persegueix la prostitució ni la pena, però no hi ha llocs autoritzats on exercir-la. Per tant, a efectes pràctics l’ofici està en uns llimbs. Tot es redueix a aquella idea segons la qual l’Estat té la potestat sobre el cos de la dona. A l’Argentina es contemplen la llibertat de gènere i el matrimoni del mateix sexe però, per exemple, l’avortament és il·legal.

En les pel·lícules, les prostitutes normalment apareixen retratades com a víctimes, però Alanis rebutja aquest enfocament. Sí, totalment. Pensar que tota dona que es prostitueix té al darrere algú que l’està explotant, perquè d’una altra manera no escolliria mai la prostitució com a feina, aparta la mirada d’una realitat que és molt més complexa. I això és exactament el que fa la llei de molts països, que d’una manera molt hipòcrita intenta equiparar les treballadores sexuals amb les víctimes de tràfic de persones. El cert és que hi ha dones per a les quals vendre el seu cos és preferible a fer altres feines en les quals se senten més explotades, i haurien de tenir els mateixos drets i la mateixa protecció institucional. Hem de deixar de canviar de vorera quan ens les creuem pel carrer, hem de deixar de tractar-les com si fossin immorals.

¿Per què va decidir que Alanis fos mare a més a més de prostituta? Perquè el 70% de les dones que exerceixen la prostitució al meu país són mares. I no t’oblidis que l’insult més greu que es pot pronunciar és «fill de puta». Es perpetua una imatge de la mare que té a veure amb la verge, com si concebéssim els nostres fills com ho va fer Maria. Als nens se’ls educa impedint que vegin la seva mare com un ésser sexual. Per això una mare que és puta és una cosa molt grossa i inconcebible. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

¿Explica això els problemes que ha tingut amb el cartell promocional d’Alanis, en el qual la protagonista apareix donant el pit al seu fill? Sí, alguna cadena de multicines es va negar a exhibir la pel·lícula a causa del cartell. Em van acusar d’atemptar contra la família. En canvi amb els cartells que mostren dones ensenyant el cul i els pits no hi tenen cap problema. És de bojos. És que donar el pit continua sent un tabú. A mi, més d’una vegada m’han dit que no podia fer-ho en públic. 

A l’Argentina hi ha més dones dirigint pel·lícules que a gairebé qualsevol altre país del món. ¿Diria vostè que és una indústria igualitària? Bé, no conec cap versió argentina de Harvey Weinstein. Per un altre costat, les dones fem moltes pel·lícules però cap amb un pressupost mitjanament elevat. I al llarg de la meva carrera jo he hagut de suportar que se’m tractés d’histèrica o de diva només per veure’m obligada a aixecar la veu durant un rodatge. I, tenint en compte que vaig estar molts anys casada amb un productor, em va costar moltíssim temps que deixessin de referir-se a mi com «la dona de…».