Barcelona, 1941: rere el rastre d'una nena robada

Desembre de l’any 1941. En aquest temps de la primera postguerra, dos amics tornen de manera clandestina des de l’exili per intentar recuperar la filla d’un d’ells, donada en adopció a un destacat requetè després que la seva mare, dirigent de les JSU, fos afusellada al Camp de la Bota. És La sorra vermella del títol de la novel·la de J. N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) publicada per Proa.

«La línia principal és aquesta aventura, aquest descens a l’infern, l’intent de recuperar aquesta nena i emportar-se-la cap a França», explica l’autor. Els flash-backs expliquen el destí de la seva mare, l’exili del seu pare i els seus amics i el seu passat durant la guerra, al sector del front dels Monegres cobert per l’antiga columna Durruti, quan en plena retirada, un grup de soldats cenatistes fugen travessant la serra d’Alcubierre per no quedar encerclats per les tropes marroquines.

De fet, el tema dels nens robats del franquisme se li va entravessar a Santaeulàlia a mig procés d’escriptura de l’obra. «L’embrió eren aquells episodis bèl·lics, però hi vaig anar incorporant aquests elements i la novel·la va bascular cap a la postguerra», explica l’autor.

Josep N. Santaeulàlia va publicar regularment poemes, contes i novel·les entre el 1987 i el 2007, amb els quals ha recollit dos premis de la revista Serra d’Or. Han passat 10 anys fins a l’arribada de la seva nova novel·la. ¿Per què? «Hi ha novel·les que necessiten una cocció lenta, i aquesta n’és una. Perquè requereixen documentació, moltes tardes a la Biblioteca de Catalunya i moltes entrevistes amb testimonis de l’època, i després tres o quatre anys per escriure el llibre, mentre treballava a l’aula d’acollida d’un institut del Raval». Un destí que va sol·licitar per poder estar a dos minuts de la biblioteca.

La seva primera novel·la, Terra negra, girava al voltant «dels carlistes, a la guerra civil del segle XIX», i La sorra vermella, al voltant dels anarquistes i l’última guerra civil. «M’interessaven anarquistes i carlistes perquè són els elements més pintorescos de totes dues guerres i per la seva condició de perdedors», explica l’escriptor. «Els anarquistes ho van tenir tot, els carrers de Barcelona, el front d’Aragó, i ho van perdre tot».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

«L’anarquisme és un moviment molt complex, amb elements idealistes en el camp del sindicalisme, dels ateneus, el naturisme, l’esperantisme, l’alfabetització de la classe obrera, però també amb una cosa que encara avui sorprèn: com es va deixar que la revolució el juliol del 1936 caigués en mans dels més assassins, potser només uns quants centenars que es van carregar el bon nom del moviment i, de passada, les opcions que tenia la República. I totes dues cares apareixen a la novel·la», diu Santaeulàlia. Encara que més la primera, és veritat.

Treballar el llenguatge

Treballar el llenguatgeEls elements d’aquesta obra (guerra civil, història sentimental i familiar, exili, resistència interior) podrien arribar a recordar una versió continguda, en l’aspecte narratiu i el dramàtic, dels Episodios d’Almudena Grandes. «Temàticament sí, però ens deixem que el més important en una novel·la no és l’argument, sinó l’escriptura; com articulo els capítols, canvio de línies argumentals i punts de vista i construeixo una escriptura específica, amb molt poca explicació històrica, sense introspecció, deixant la narració crua i dura i treballant el llenguatge, que encara és el més important per a un novel·lista», argumenta Santaeulàlia. I pel que fa a la possibilitat de caure en excessos melodramàtics, creu que a La sorra vermella s’hi podria haver posat èmfasi, «però aquest és –afegeix– el gran perill que he volgut evitar, aplicant un sistema de refrigeració constant a través de la distància i l’humor».