Unes cartes il·luminen l'última depressió de Sylvia Plath

Una nova bomba informativa en el culebró literari en què es va acabar convertint el destructiu matrimoni que van formar els poetes Sylvia Plath i Ted Hughes. El diari britànic 'The Guardian' ha revelat l’existència d’unes cartes que l’autora va enviar a la seva psicoanalista, la doctora Ruth Barnhouse, que va tractar Plath després del seu primer intent de suïcidi i que amb els anys es va acabar convertint en una bona amiga de l’escriptora. 

A les missives, l’autora revela que va patir violència domèstica per part del seu marit i l’assumpte ha despertat novament les alarmes de la crítica feminista, que ha convertit Plath –que va acabar suïcidant-se després de la separació de Hughes– en una màrtir de la causa. Segons una de les cartes, Hughes va pegar a la seva dona dos dies abans de l’avortament que aquesta va patir entre el naixement de la seva primera filla, Frieda, i el del petit Nicholas.

Però més enllà de la polèmica, que s’ha d’englobar en el context d’una terrible depressió que va acabar amb la seva vida, les cartes tenen una importància crucial en el complex trencaclosques de l’autora perquè cobreixen el període que va entre el 1960 i el 1963, data de la seva mort, del qual no es conserven testimonis perquè Hughes va decidir destruir l’últim dels diaris de la seva dona com una manera de protegir els seus fills.  

Així que possiblement aquests són els únics escrits testimonials de Plath conservats sense censura. A més, també ofereixen dades d’un dels moments més dolorosos que va viure el matrimoni, quan ella va descobrir l’existència de la relació que Hughes mantenia amb Assia Wevill, amiga de la parella i que més tard va tenir una filla amb ell.

Les cartes formaven part de l’arxiu de l’estudiosa feminista Harriet Rosenstein i van ser recollides amb l’objectiu de realitzar una biografia que finalment no va culminar. La seva existència s’ha revelat després que un llibreter antiquari les posés a la venda, en nom de la biògrafa, per 820.000 euros. 

L’Smith Collegue, la universitat on va estudiar Plath i on està dipositat el seu llegat, ha interposat una demanda assegurant que la doctora Barnhouse va llegar tots els seus documents a l’entitat i que, per tant, les cartes li pertanyen. No obstant, Rosenstein al·lega que va rebre aquestes missives per part de Barnhouse molt abans de la cessió del llegat. 

Afirmacions «absurdes»

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Malgrat el seu interès, les missives no podran veure la llum durant molt temps. Potser després de la mort de l’única filla viva de Plath i Hughes, Frieda (el seu germà Nicholas es va suïcidar el 2009), que no ha volgut veure mai la seva mare com una víctima, o en el cas que ella decideixi publicar-les. 

'The Guardian' també recorda el testimoni ofert per la viuda de Hughes, la seva última esposa Carol, que assegura que les afirmacions que el poeta va arribar a pegar a la seva dona són «tan absurdes com increïbles per a qualsevol que conegués bé Ted».