Sonita, una rapera afganesa en venda

«Explico la meva història ben fluixet perquè ningú senti que estic parlant de la venda de nenes. Diuen que si alcem la veu contravenim la xaria. En aquesta ciutat, les dones han de callar, però jo parlo a crits d’un silenci de per vida. Crido des d’un cos traumatitzat en rebel·lia, crido des d’un cos exhaust en la seva gàbia, trencat pel preu que li posen a l’arribar a la joventut. Encara sóc una nena de només 15 anys, però tinc homes adults com a pretendents. Estic confosa per la tradició del meu poble. Venen noies per diners. La dona no té elecció. Seré l’esposa del millor postor. Com altres noies, estic engabiada. Com un xai criat per alimentar els altres». Són els versos centrals de Núvia en venda, una cançó escrita per una adolescent afganesa anomenada Sonita Alizaheh.

.

La història és verídica i molt comuna al seu país. Sonita havia de ser venuda en matrimoni perquè al seu torn, i amb aquests mateixos diners, una mica menys de 8.200 euros, el seu germà pogués comprar la seva futura esposa. Va escriure aquest rap per denunciar la seva situació i escapar-ne. Quan els el recitava a les seves companyes d’escola, aquestes deien: «És exactament el que m’agradaria dir-li al meu pare». Però, en canvi, quan l’hi cantava a la seva mare, la reacció era la contrària: «Es riuran de tu».

Videoclip viral

La directora Roksareh Ghaemmaghami inicialment només pretenia filmar la història d’una adolescent obligada a convertir-se en esposa d’algun home que pagués per ella, tal com mana la tradició afganesa, però es va veure atrapada en la trama i obligada a prendre-hi partit. Ella seria la realitzadora del videoclip de Núvia en venda, en què Sonita apareix vestida de núvia i amb un codi de barres al front. En dues setmanes el van veure més de 8.000 persones en un país on l’accés a internet no és gens senzill. Avui ja ha superat les 600.000 visites a tot el món.

El documental presenta Sonita a la seva habitació, jugant a enganxar la seva cara en fotos de Rihanna en què està actuant davant milers de persones. Quan a l’escola li demanen que ompli un passaport imaginari amb els noms dels pares que desitjaria tenir, ella escriu: filla de Michael Jackson i Rihanna. És una adolescent encegada per la idea de l’èxit i la riquesa, tan permeable a la cultura de la fama i el consum com una adolescent de qualsevol altre racó del planeta. Somia comprar-se un cotxe esportiu i regalar a la seva mare un tractament làser que li rejoveneixi la pell. Però, sobretot, somia escapar d’un futur de submissió en què ja no serà ella qui decidirà el seu propi destí.

Convidada a simposis

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Avui Sonita té 18 anys i és una reconeguda activista. Ha sigut convidada a participar en prestigiosos simposis com el novaiorquès Women of the World, on cada any es dóna veu a dones que impulsen canvis socials rellevants. «Ser una bona dona a l’Afganistan significa ser com un gos. Tots juguen amb tu i tu t’has d’estar quieta», va explicar en una conferència que ja han vist més de 10.000 persones. Mentrestant, cada any se segueixen consumant 15 milions de matrimonis infantils.

«La nena a qui se li ha negat l’escola se’n va / L’afganesa que aixecava sospites se’n va», rapeja en una altra cançó. Sonita és el nom d’una au migratòria, una oreneta. La seva història es projecta aquest octubre dins del cicle El documental del mes en desenes d’ateneus, centres cívics, teatres i cines de Barcelona i de tot Catalunya: de Tortosa a Terrassa, passant per Viladecans, Manlleu i Castell-Platja d’Aro. També en pantalles de Sevilla, Palma, Madrid, Castelló de la Plana, València, Saragossa i Canàries.