«Hem de posar el rellotge del Macba a l'hora»

Ferran Barenblit, nou director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ahir al centre.

Ferran Barenblit, nou director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ahir al centre. / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
NATALÌA FARRÉ / BARCELONA

El que va ser fins al 30 de setembre director del Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid (CA2M), Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), arriba com a responsable del Macba després de la destitució de Bartomeu Marí arran de la crisi que es va desencadenar per l'exclusió, després rectificada, de la polèmica escultura del rei Joan Carles de l'exposició La bèstia i el sobirà. Abans de marxar a Madrid, Barenblit havia dirigit l'Arts Santa Mònica, d'on va ser defenestrat amb controvèrsia.

-Aterra després d'una forta crisi institucional i una pèrdua de prestigi del museu. ¿Com pensa recuperar el crèdit?

-Pensant en el futur. No he vingut per refer el passat, que és impossible, sinó per pensar en el futur i en el que podem construir a partir d'ara. Hem d'edificar el que serà el Macba en els pròxims 10, 15, 20 anys.

-¿Vostè hauria intentat retirar la polèmica escultura? 

-Crec, sens dubte, que Bartomeu Marí va actuar creient en el que era millor per al museu. ¿Va ser una decisió bona o dolenta? ¿Hauria fet el mateix? Sincerament, no ho sé. Però si el museu també és laboratori, poden passar aquestes coses. De fet, una de les funcions del museu és donar visibilitat al conflicte.

-Tornem al futur, ¿com el construirà?

-No trencant sinó transformant. L'objectiu és construir a partir dels fonaments del museu. He fet una trajectòria discursiva del que ha sigut el Macba fins avui i la majoria d'elements han de continuar, encara que potser hem de mutar algunes qüestions. Bàsicament el que ha canviat, el que ha avançat, és el temps. El museu compleix 20 anys al novembre i per a una institució és molt més que la seva majoria d'edat. Hem de posar una mica el rellotge a l'hora i el museu al dia.

-¿Va endarrerit? 

-No. Però museu i art contemporani d'alguna manera són termes antagònics. ¿Com fas un museu de l'actualitat? ¿En quin moment les coses són contemporànies i en quin moment ho deixen de ser? No vull posar en dubte la cronologia però crec que hem de pensar en termes del 2015 que són diferents dels del 1995. És el punt fonamental. Si han passat 20 anys potser s'ha de repensar la centralitat de les narratives i pensar com això afecta la tasca d'un museu que vol definir-se des de l'actualitat. I assumir-ho posant el rellotge en l'hora d'ara.

-¿Quins són els fonaments que s'han de mantenir? 

-Un de fonamental és que el museu no ha de ser un lloc on s'exposa o difon un coneixement pretesament superior a un públic que no té aquest coneixement. A aquest apoderament del visitant aquí sempre se li ha donat molta força i a mi m'agradaria continuar d'aquesta manera. Un altre fonament bàsic és la manera com el Macba ha mirat les dècades dels 50, 60, 70, 80 i 90 des de narracions antihegemòniques, des de posicionaments crítics, etcètera… A tot això, però, hi vull afegir altres idees, com mirar des de l'actualitat com ha sigut el trànsit de la modernitat a la contemporaneïtat i a través d'una mirada molt política repensar la situació actual. O sigui, quants somnis, anhels, aspiracions i desitjos s'han anat quedant pel camí.

-En un terreny més pragmàtic, ¿mantindrà la programació? 

-Hi ha coses no definides a curt termini i coses definides a llarg termini. És el meu cinquè dia de feina i l'únic que puc dir és que tot el que hi ha programat m'apassiona. Una de les propostes és aprofundir encara més en la desjerarquització de les esferes en què treballa el museu. Per mi, les exposicions seran tan importants com l'educació, les activitats públiques, l'arxiu, la biblioteca, les publicacions i la col·lecció. Farem un museu molt més horitzontal pel que fa a la seva oferta.

-Amb el pressupost minvant, ¿com s'aconsegueix?

-Confiant en la complicitat de les administracions que són al consorci per poder fer el museu encara més gran.

-També físicament?

-L'ampliació és la gran oferta. Fins ara era un museu davant d'una plaça, ara és una plaça al centre d'un conjunt d'edificis que són un  museu. És una idea bastant a llarg termini que s'ha de fer en funció de la consistència que tingui el conjunt del projecte.

Notícies relacionades

-La seva marxa de l'Arts Santa Mònica va ser una mica precipitada, ¿com veu el centre ara? 

-Contesto amb una pregunta: ¿on són ara els artistes que d'aquí 15 anys exposaran al Macba?

Temes:

Macba Museus Art