DRAMA FUTURISTA
La 'resurrecció' de Mateo Gil
El cineasta torna a rodar debutant en el gènere de la ciència-ficció
Tom Hughes ajagut al llit, amb una infermera i el director, Mateo Gil, al costat, preparant una escena. /
Morir per tornar a néixer és un somni llargament perseguit per l'ésser humà. Mateo Gil (Las Palmas de Gran Canaria, 1972) s'hi inspira per al seu nou film Proyecto Lázaro, que aquests dies roda a Barcelona. Després d'enfrontar-se a un western, Blackthorn (2011), i a un film de suspens, Nadie conoce a nadie (1999), Gil afronta la seva tercera aventura en solitari com a guionista i director. «És un thriller de ciència-ficció romàntic», explica el cineasta, que fabula sobre la història del primer ésser humà que ressuscita gràcies a la ciència. L'acció transcorre el 2013 i el 2083.
El film es roda en anglès. El protagonista és Tom Hughes (Dare to be wild, I am a soldier). En aquest drama futurista interpreta un noi que després de ser-li diagnosticat un càncer opta per crionitzar-se. Això significa avançar la seva mort amb la finalitat de congelar el seu cos a l'espera d'un futur mèdicament més avançat. Completen el repartiment Charlotte le Bon (Yves Saint Laurent, Un viaje de diez metros), Oona Chaplin (The longest ride, No llores, vuela) i Barry Ward (Jimmy's Hall, Blood Cells).
Notícies relacionadesL'equip ha treballat a les Canàries i en uns estudis de Cornellà que simulen ser la clínica on el 2083 el protagonista es convertirà en el primer humà a qui la ciència ressuscita. «La pel·lícula va sobre què és la vida i quin sentit li dóna la mort. La mort és un final inevitable, l'únic que pot donar un sentit a la vida», assegura Gil.
La idea del film ve de quan Gil escrivia amb Alejandro Amenábar Abre los ojos, amb qui també va col·laborar en els guions de Mar adentro i Ágora. «Em preguntava com seria despertar-te en un hospital després d'estar desconnectat durant anys. En un altre temps. La teva gent no hi és, el teu context tampoc... Ser reanimat en el futur, sense realitat virtual com a Abre los ojos». Va escriure el guió al llegir la notícia que s'havia fabricat un cor de rata a partir de cèl·lules mare. «Que un cor mort hagués tornat a bategar, encara que poc temps, era increïble. Se'm van posar els pèls de punta. Aquesta notícia et remet a què és la vida com a fenomen físic».
